Isaïes 7,10-14
Salm 23
Dir sí a Déu és obrir pas a la llibertat,
a la vida abundant, a la novetat, a la creació,
a la bellesa, a la tendresa, a la tranquil•litat, als infants,
a l'esperança, l'entusiasme, a la justícia, a la pau,
a l'optimisme, a la fraternitat, a la passió per la vida, al compartir,
en treure el millor d'un mateix, a regalar-se als altres,
a atendre els més pobres
i a construir una casa comuna.
No tinguis por, Maria. Van desfilant personatges, els més propers a l'esdeveniment de la primera vinguda de Jesús al món. Avui ens trobem amb Maria, la protagonista principal.
La veurem en diverses escenes. Avui és el moment de l'anunciació. Del tots personatges que hem vist fins ara se'ns deia que eren justos, complidors de la Llei. De Maria se'ns diu: “El Senyor és amb tu”, “plena de gràcia” de Déu.
Déu no ve perquè Maria és una bona dona. Déu ve perquè decideix venir. Déu és protagonista d’allò que vol fer: encarnar-se enmig nostre. Maria n’és l'escollida de Déu per realitzar el seu pla. Maria ho permet, accepta, assumeix, diu sí a la proposta de Déu.
Com Maria és de la nostra mateixa raça, sabem que no coneixia totes les conseqüències que tancava aquell sí que havia donat. Mai sabem les conseqüències totals dels compromisos que acceptem. Si ho sabéssim, ens faríem enrere… Quantes vegades, de broma o de debò, hem dit: “Si ho arribo a saber… no m’hi emboliquen pas!”.
Però això és el bonic dels sís: No coneixes tot el seu abast. Però t'arrisques.
Si no t'hi arrisquessis pas, sempre et quedaries enrere, al marge del corrent de la vida i del corrent de Déu.
Que nosaltres volem ser com Maria,
tot i que, a vegades, pretenent donar-te un SÍ,
la por ens frena.
D’altres vegades com que estem insegurs,
també ens deixem duu per la majoria
i ens escapem del teu camí.
Però volem dir un SÍ rotund,
a la teva manera de tractar la gent,
a la sensibilitat que tens envers tothom,
a la teva senzillesa més total,
a la teva manera de servir,
a intentar ser dels últims,
a tenir cura dels més febles,
a aixecar els caiguts,
a alliberar els angoixats,
a dur alegria als desanimats,
a il•lusionar els deprimits,
a curar els malalts que vien amb nosaltres,
a jugar com els nens
i a cuidar l'amistat amb tu.
Senyor, de veritat que SÍ,
que volem ser dels teus,
que intentem viure a la teva manera,
però se'ns oblida de seguida.
Porta'ns ben agafats de la teva mà
i no ens deixis anar.
• Durant el dia canta alguna cançó que et recordi l'arribada del Senyor, com: “El senyor és a prop dels qui l’invoquen…” o: “Per Jesús ens ve la vida. Exultem germans”.
• Pensa en les persones que han vingut a la teva vida aquest any i agraeix-lo al Senyor, alhora que pregues per cadascuna d'elles i per les seves coses.
• Guarneix casa teva, el teu cotxe, o lloc de treball amb algun símbol nadalenc o alguna frase que ho recordi (per exemple: “Queden 4 dies” per recordar que Déu neix entre nosaltres. Canvies el número, a mesura que s’atansa la data. El dia 24, hi poses: “Aquesta nit”).
• Al costat del rètol anterior, podries fer un pessebre petit en el teu lloc de treball, quelcom senzill, on hi hagi Maria, Josep i el lloc buit per a l'infant.
• Si fas un arbre de nadal, completa'l amb les figures de la Sagrada Família, i així no perdem els costums cristians. Correm el risc que els infants confonguin el Pare Noel amb els personatges del naixement.
Déu ve a la terra i els homes s'entesten en cercar-lo pels núvols. I és que Ell està entre nosaltres, ens visita sempre i no el coneixem perquè moltes vegades adorem imatges i se'ns escapen les persones necessitades de companyia i escolta, de carícia, d'ajuda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario