preguem l'advent

DIUMENGE QUART D'ADVENT

Samuel 7,1-5

Salm 88

Lluc 1,26-38

Déu volgué fer-se home, perquè nosaltres ens fem com Ell

El seu naixement és una lliçó de vida. Els seus preferits són els pobres, els senzills, els tolerants, els pacífics i els mansos. Així vingué i aquesta fou la seva gran lliçó.

REFLEXIÓ

T’envio energia. Cuida't. Quelcom està canviant en el vocabulari d'alguns creients. Abans es demanaven pregàries, es prometia resar. Ara sovint hom pot sentir: “Envia’m energia”. Abans es deia: “Amb Déu siau”. “Que Déu et protegeixi”. “Que Déu et guardi”. Ara ens acomiadem dient: “Cuida't força!”.

Sé que les coses no es poden simplificar així, però pretenc exposar fets de vida que ens facin adonar com anem lliscant cap a una existència “posada a les nostres mans i dependent de les nostres forces”.

M’uneixo a tots aquells que toquen la fragilitat de la seva existència i la posen en mans de Déu. No pas per creuar-se de braços, sinó perquè experimenten que utilitzant només les pròpies mans se'ls escapen moltes coses per entre els dits, se'ls escapa la vida…

M’uneixo al crit d'homes i dones que clamen des de la seva finitud: “Vine, Senyor. Vine, Salvador”.

M’uneixo als qui no es defineixen com a creients, però alguna vegada a la vida palpen la seva pròpia realitat i xiuxiuegen en silenci: “Quelcom o Algú ha d'existir”.

M’uneixo als qui posen les seves vides en mans de Déu que els omple d'energia i els cuida.

M’uneixo als qui no van tenir mans afectuoses properes, ni mimors especials, ni carícies i, en anar-se’n, van descobrir que queien a les mans amoroses de Déu.

ESCOLTA, SENYOR ...

Et necessitem, necessitem que ens surtis al pas,

que decideixis Tu per nosaltres, que t’acollim.

No tinguis en compte les nostres badades,

no t’hi fixis en allò que fem; tingues en compte els nostres desitjos

que no sempre estan relacionats amb la nostra manera de fer.

Any rere any et celebrem, et diem paraules boniques.

Fes amb nosaltres el què vulguis,

que nosaltres actuem com nens, capritxosos, egoistes i a lo nostre!

Agafa Tu les regnes de la nostra vida, Jesús.

Perquè vivim lluny de tu,

sense recordar l'Amor,
sense repartir amb els germans,

i sense estimar l'altre com a nosaltres mateixos.

Escolta, Senyor, vine, passa fins al fons…

SUGGERIMENTS

• Pots inventar la teva pròpia felicitació basant-te en la idea i el text que et presentem.

• Prega amb el contingut de l'oració, deixa’t transformar pel Senyor per a ser llum, carícia i regal per als qui t'envolten.

• Viu aquests dies especialment atent a les necessitats dels qui t'envolten. Sigues agosarat per acudir als qui no t'han cridat, però que saps que estan sols o necessitats.

BON NADAL!

Sigues, a la terra, flama que il•lumina la foscor on es troben milers de criatures.

Sigues l’aigua fresca que treu la set dels qui travessen el desert de l'existència.

Sigues aliment dels qui et busquen, famolencs de comprensió i estímuls.

Procura servir i estimar per a tenir l'alegria d'haver passat per la terra repartint el bé a tothom.

Convenç-te que la felicitat de la teva vida no et vindrà mai de fora.

Podràs trobar la felicitat quan la sàpigues fer brollar del teu cor, quan aprenguis a ajudar a tothom, sense preferències, amb la teva manera de fer, amb les teves paraules i els teus pensaments.

Pensa bé de tothom i disculpa’ls, i sentiràs l'alegria més gran de la teva vida. Que l'Esperit de Nadal t’il•lumini i ompli la teva vida d'amor.