24

Les estampes que ens dibuixen a partir del text de Lluc són les que han donat peu als nostres pessebres, betlems, diorames. Encaixar la narració de l’evangeli en la plàstica d’un paisatge és relativament senzill, més quan el país de Jesús i el nostre són prou semblants.

Josep i Maria en la cova, els àngels davant els pastors bocabadats en “l’anunci als pastors” són tot un clàssic dels diorames i dels betlems.

És més complicat aprofundir una mica més en alguns detalls de la narració. Que vol dir “no hi ha lloc a l’hostal”? Quin pes social tenen "els pastors" per a rebre un anunci tant important? Perquè ens diuen “no tingueu por”?

Les respostes a aquestes qüestions ens posen en la tessitura de llegir l’evangeli amb uns altres ulls, veient com Lluc ens vol dir que les portes dels cors no s’obriran per a Jesús; ens diu que els qui escolten l’anunci del regne són els qui no tenen res a perdre, que viuen al ras; ens diu que el seguiment de Jesús serà difícil, que ens dirà problemes, però que amb Ell al costat no passarà res dolent, encara que sembli una fi-de-món. ...

Les lectures amagades dels textos de l’evangeli (d’aquest vespre de Nadal i de tot l’any) ens han de posar en sintonia amb una altra realitat, no sempre evident, no sempre amable, però en moltes ocasions més propera a la realitat dels evangelis i de l’Evangeli.

SANT NADAL A TOTHOM.

preguem l'Advent

DESEMBRE 24

2 Sa 7,1-5.8b-12.14a.16

Salm 88

Lluc 1,67-79

REFLEXIÓ

Aquesta és la nit en la què la terra se n’alegra, les persones canten i riuen, perquè ha arribat el moment en què Déu es fa home, per a ensenyar-nos a viure, per a explicar-nos com és el nostre Pare Déu i com hem de parlar amb Ell.

La seva vinguda ens consola i enforteix perquè ens omple de la seva misericòrdia infinita, ens fa vessar d'amor i de tendresa.

Beneït sigui Déu. Zacaries parla i, com va fer Maria en trobar la seva cosina Elisabet, canta les grandeses del Senyor. El cant de Zacaries és el cant que millor resumeix les esperances de tots els que esperaven el Senyor i avui veuen acomplerta la seva espera.

“Ets beneït, Déu d'Israel, perquè mai ens abandones, i sempre ens salves.

Ets beneït, Déu d'Israel, perquè una força salvadora passa per tots el qui creuen en tu.

Ets beneït, Déu d'Israel, perquè has posat al nostre costat profetes que ens ajuden a mantenir la fe i aviven l'esperança quan el futur és fosc i costerut.

Ets beneït, Déu d'Israel, perquè ets fidel.

Ets beneït, Déu d'Israel, perquè allò que vares prometre a Abraham es compleix avui, i homes i dones caminen al nostre costat a la presència de l'Altíssim. Del seu caminar, de les seves petjades, surt la llum per als qui volen veure la salvació de Déu.

Ets beneït, Déu d'Israel, perquè per la teva entranyable misericòrdia ens visita el Sol que ve del cel, el teu Fill, perquè deixem les ombres de la nit i guiem els nostres passos per camins de pau”.

ESCOLTA, SENYOR ...

Avui recordem la teva nit, aquella nit en què vas néixer pobre,
sense casa ni hospital, en un pessebre, amb els teus pares.

Tu, Déu, et feies petit, per donar-nos la teva lliçó de vida, ensenyar-nos les teves preferències i demostrar-nos com s'ha de ser.

Vas buscar una dona senzilla, un pare treballador i bo,
un poble perdut, un poblet, i la bona gent que els va atendre.

Nosaltres t’hem enlairat als altars, et posem milers de noms,
t'envoltem de joies i oblidem la teva senzillesa i la teva austeritat.

No deixis que celebrem el Nadal, un altre any, sense tu.

Converteix el nostre cor atrafegat en un que estimi i aculli com Tu.

Queda't entre nosaltres, Senyor.

SUGGERIMENTS

Comença el dia amb sentit festiu, intentant que l’atabalament de les trobades familiars no et distregui de la vinguda del Senyor.

No oblidis felicitar veïns, amics i companys, doncs és un dia gran: celebrem el Naixement de Déu.

• Posa algun símbol a casa teva o en el teu redós que recordi que per a tu és festa, ja que en una nit com la d'avui, Déu es va fer home per ensenyar-nos a viure. Recorda que la nostra societat està descristianitzada i celebra un Nadal laic, tot i que les famílies ho aprofiten per a reunir-se.

• Cuida els detalls d'afecte en el sopar de la Nit de Nadal.

• Fes còpies d'una benedicció de la taula i posa-la en cada plat. Aprofita per dir l'amor, l'amor que hom calla, es amor perdut… El millor regal pot ser una carta que faci pensar, o una petita nota.

• Prepara cançoners de nadales fotocopiades per als comensals i canteu-les junts perquè no es perdi la tradició i els nens les aprenguin.

BENEDICCIÓ DE LA TAULA DE NADAL:

Senyor, aquí ens tens a tots reunits en el teu nom;

beneeix la nostra taula i a tots els comensals.

T’agraïm els aliments que podem gaudir,

i no volem oblidar els germans que passen fam

i tots els altres germans que tenim arreu del món.

Aquí tens, Senyor, les nostres mans, per a treballar per la justícia.

Que aquests aliments, i la convivència a taula, ens ajudin a fer-ho.

23

Mostrar els camins del Senyor és un tema recurrent en la Bíblia. Parlar dels camins del desert, dels camins de la reconquesta, dels camins de la vida, són maneres en que el poble d’Israel entén que ha de ser Déu qui escriu les rutes de cadascun de nosaltres i de tots com a poble.

Zacaries, al final, arriba a entendre que anar contracorrent no és el mateix que anar contra-Déu. Així accepta, finalment, que en l’embaràs de la seva esposa el voler de Déu ha estat important, que es troba en les seves mans o que el millor és acceptar-ho i cooperar en el pla de Déu.

Evidentment, la disposició de Zacaries és molt diferent de la de Maria, que hem comentat dies enrere. Zacaries “claudica” a la voluntat de Déu, mentre que Maria s’hi suma i ho celebra. Quan Zacaries accepta el nom de Joan per al seu fill, accepta fer allò que Déu, per mitjà del seu enviat, li havia demanat temps enrere. Posar un nom fora dels de la família, era casi com a acceptar que el fill és d’un altre, que un altres hi havia “pres part”. En aquesta ocasió és Déu qui hi te part i amb les seves lloances i recuperant la parla, Zacaries en dóna testimoni.

Déu ens mostra els seus camins, però en ocasions no els volem veure.

Els costa acceptar que la proposta de Déu és la que ens convé, és la que convé als altres i al món. Tan sols quan ho acceptem i remem en la mateixa direcció que ens proposa Déu, veim quan profitosa pot ser la cooperació.

preguem l'Advent

DESEMBRE 23


So 3, 14-18a
Salm 32

Lluc 1,39-45

El meu cor se n'alegra, la meva ànima s'omple d'alegria,
però necessito que Tu, Senyor, m’ensenyis els teus camins,
em mostris els teus viaranys, perquè et sigui fidel
i perquè em salvis de tot el què m'aparta de tu.


Tu, Senyor, ets el millor mestre, perquè ensenyes amb paciència, ens fas humils, ens tractes amb misericòrdia i ens expliques els secrets de la felicitat que sempre busquem.

REFLEXIÓ

Elisabet va tenir un fill i la gent es congratulava amb ella perquè Déu l’havia tractat amb misericòrdia. Zacaries no recobra la parla quan neix el seu fill, sinó quan ha de donar suport a la decisió de la seva dona de posar-li per nom Joan.

Tot és novetat. Déu irromp portant novetat, saltant-se algunes tradicions que no fan res més que repetir el passat sense transformar-lo.

“El seu nom és Joan” és la confirmació de que la mà del Senyor era amb ell, i que sempre hi serà en la vida d’aquest nen.

Aquest naixement no és tan diferent dels altres naixements humans. Tots venim al món com a profecia i com a anunci d'una cosa nova per estrenar. La vida de cada persona és una sorpresa, una promesa, un anunci.

Cada ésser humà que neix porta una empremta de Déu en la seva ànima i un buf de novetat l'acompanya…

És responsabilitat personal i de la comunitat humana fer possible que cada un arribi a ser el que ha de ser.

Què serà d'aquest nen i d'aquesta nena? Doncs la mà de Déu els acompanya…

ESCOLTA, SENYOR ...

Vull, com Elisabet, rebre la visita de Maria,
que és la què ens presenta a Tu, la que ens prepara el cor.

Vull, com Maria, deixar-te fer en mi,
ser flexible i generós, estar disponible per a tu.

Vull, com José, acceptar les coses, encara que no les entengui,
tractar tothom amb amor, encara que “em fallin”
i viure amb tu, almenys 33 anys.

Vull, com els teus deixebles, deixar les meves coses i seguir-te, aprendre els teus ensenyaments i seguir els teus camins.

Vull demanar-te que estiguis en mi, que aquest Nadal no sigui un més, sinó que neixis dins meu, perquè, finalment la meva amistat amb tu sigui complerta i definitiva.

SUGGERIMENTS

• Queda un dia per a celebrar la vinguda de Déu al món. Dedica la teva pregària, un temps serè i assossegat, per posar el teu cor en disposició d'acollir-lo i que es vagi fent vida de la teva vida i motor de totes les accions.

• Acaba d'adornar el teu entorn. Potser podries comentar amb algun veí la possibilitat d'adornar el portal, o l'ascensor, o la porta dels qui ho vulguin, a més de la teva, amb algun missatge cristià o laic, segons l'interessat. Encarrega't de contagiar caliu nadalenc de proximitat i benestar.

• Podries aprofitar per a convidar a casa teva veïns i coneguts a prendre torrons i veure el pessebre, on hi hauràs posat llums, missatges i molta dedicació…

Has sentit mai una immensa tristesa en l'ànima, i l'endemà ja no hi és?

És Déu… que t’ha fet una abraçada de consol i t’ha dit paraules boniques.

T’has sentit mai tan cansat de tot, que fins i tot tenies ganes de morir-te, i de sobte, un dia sents que tens força suficient per continuar?

És Déu… que et duia a coll perquè poguessis descansar.

22

El Magnificat és un recull, curt i concís, que ens proposa Lluc en el seu evangeli. Lluc ens fa arribar altres càntics, però aquest és especialment significatiu: és Déu Salvador el que mou el cant, mirant la petitesa de Maria.
Déu, totpoderós, vol salvar-nos a través de la petitesa humana, de la feblesa d'un nadó, de la flaquesa humana, elevant tot açò amb la seva encarnació, fins a dur-ho fins a Déu.
És l'acompliment de les promeses de Déu des del principi de l'Aliança amb el poble d'Israel! I hofa d'aquesta manera, a través dels pobres i els petits.
Jesús sempra ens fa veure que els pobres i els petits són els preferits de Déu, que els cuida i estima de manera especial.
Aquesta predilecció l'hem de fer nostra, sempre i en tot lloc, pero de manera especial en aquest temps, en que Déu ha escollit fer-se humà entre aquests escollits. Siguem generosos en temps, en somriures, en atenció... (encara que les nostres paperetes de la rifa de Nadal no acabin en 8)

preguem l'Advent

DESEMBRE 22


1Sa 1,24-28
1Sa 2

Lluc 1,46-56

La meva ànima magnifica el Senyor. Brollen en mi tot el meu poder i les meves capacitats. La meva boca se’n riu de tot allò que abans en feia por.


Déu em fa gaudir de la vida, amb totes les soses amagades que pugui dur.


Si vivim com Ell ens diu, desapareixerà la fam, regnarà la justícia, florirà la pau i sentirem que ens ha tocat la millor loteria: tenir Déu, viure en Ell, ser en Ell, sentir-me habitat per Ell.

REFLEXIÓ

Maria profeta i cantora. Maria escolta Elisabet.

El millor de nosaltres mateixos ens ho remouen els altres. Les paraules de foc i de vida que sentim dels altres incendien el nostre interior. El millor de nosaltres mateixos surt fora quan un creient o una creient ens comunica la seva fe.

Maria en escoltar Elisabet, la cosina que també creu i espera, se sent profeta i cantora.

“Només puc dir una cosa amb tota la meva ànima: proclamar la grandesa del Senyor”.

Estic contenta i feliç perquè Déu és la meva salvació.

Estic plena de goig perquè Déu m'ha mirat, s'hi ha fixat en mi. La mirada de Déu m'ha embolcallat i he sentit tant d'amor, tant goig, que m'he fet l’esclava del meu Senyor.

Que es faci el què Ell vol!

Sé que per mi molts trobaran la salvació. Sé que per això molts, totes les generacions, em diran benaurada.

Però jo només sóc l'esclava del Senyor.

Jo avui canto i proclamo que el Totpoderós ha obrat en mi meravelles, que el seu nom és sant i que l'amor que té als qui creuen en Ell s’estén de generació en generació.

Canto que als rics els deixa sense res i que omple als humils.

Canto que Déu és Déu per sempre.

ESCOLTA, SENYOR ...

Tu vas fer meravelles en Maria, perquè ella es va mostrar disponible, estava a l'espera, i es va deixar fer per tu…

Ella va reconèixer les teves meravelles perquè ella es va oferir com a esclava, amb aquell esperit de servei que ensenya Jesús,
i amb total senzillesa reconegué les teves proeses.

I a nosaltres ens ofereixes el mateix;
si ens abandonem del tot en tu i vivim la vida amb tu,

Tu ens duràs de la mà i ens donaràs vida.

I els altres reconeixeran en nosaltres la teva mà, perquè amb Tu podem fer meravelles, si la nostra fe és autèntica i fidel,
i et deixem fer perquè en nosaltres es facin els teus plans.

Que l'exemple de Maria ens ajudi a lliurar-nos, ens tregui rigideses i ens faci disponibles i manejables, perquè ens omplis del teu amor i de la teva manera d'estar en el món.

SUGGERIMENTS

• Vés pensant els missatges amb els què vols guarnir el teu entorn perquè no hagis de recórrer al famós «Merry Christmas», comprat a última hora.

• Pots posar els noms de la família en el naixement o algun símbol que els representi.

• Posa't en oració avui que tots els mitjans de comunicació parlen de la loteria, i parla-li amb el Senyor de com Ell és per a tu la millor loteria que t'ha pogut tocar en la vida. Comenta-ho amb els teus, ja que, sense voler, aquest dia els diners es converteixen en el déu de molta gent.

Alguna vegada t’hi has trobat en una situació problemàtica i no sabies com te’n sortiries, i de sobte tot es resolt sense adonar-te’n?

Aquest és Déu… que agafa els nostres problemes a les seves mans i ens ajuda a poder conviure amb ells i posar en marxa els nostres recursos personals, sense autocompadir-nos.

21

Maria ha estat proposada com a exemple en moltes ocasions. L’evangeli d’avui ens mostra –altra vegada- una dona generosa, que pensa primer en els altres que en ella i que –altra vegada- esta a disposició dels qui la necessiten. Encara que no li ho demanin.

Sabent que els evangelis no són una crònica notarial dels fets tal com han succeït, hem d’entendre que la immediatesa amb que Maria parteix cap a ajudar la seva cosina, te un significat amagat, i en ocasions mal d’entendre.

De la mateixa manera que serà difícil entendre el “feliços els pobres” del sermó de la muntanya, se’ns fa complicat veure Maria partint cap a Ain-Karim, prop de Jerusalem on vivia Zacaries, el sacerdot, i la seva esposa. Una al•lota que acaba de rebre i acceptar la proposta de la maternitat de part de Déu.

I és que acollir Déu vol dir pensar primer en els altres, posar el altres en el lloc central de la vida, essent el més important de tot.

preguem l'Advent

DESEMBRE 21

So 3, 14-18a

Salm 32

Lluc 1,39-45

Que sonin tots els instruments, que tot el món vessi d'alegria, que sonin totes les músiques, que surti per les finestres l'alegria de les cases, que els parcs floreixin, que fem un menjar especial, que convidem els amics, que ballem fins esgotar-nos, que circuli la tendresa pel món, perquè Déu ve a nosaltres per fer-nos com Ell, perquè tinguem una vida plena.

REFLEXIÓ

Què ho fa que la Mare del meu Senyor vingui a visitar-me! Isabel està embarassada. Maria ho sap. I corre a ajudar-la. Acaba de dir: “Sóc l'esclava del Senyor”, i comença fent d’ “esclava”, servidora de la seva cosina Elisabet…

Un “petit” detall per a constatar que allò que ha dit, ho diu de debò. Fer-nos “esclaus” de Déu es tradueix en ser “servidors” dels germans.

“És massa!”, exclama Isabel quan la veu.

És massa que em vingui a veure la mare del meu Senyor! És massa que Déu se’n recordi de mi!

Sempre diuen el mateix els senzills. No se senten dignes de Déu… Els arrogants no s'assabenten de les coses senzilles en les que hi és Déu. Als senzills, qualsevol gest de Déu els hi sembla excessiu.

El Messies visita Isabel perquè Maria el porta dins. Com avui: Déu pot visitar a d’altres, si els que l'han rebut el porten, l'acosten…

Isabel proclama: “Beneïda tu entre les dones i beneït el fruit del teu ventre. Feliç tu que has cregut”.

Això: “Beneïda perquè has cregut, perquè te n’has fiat de Déu”. No hi ha cap més raó més gran. Beneïda perquè has cregut i això ha fet que Déu actuï.

Avui ,això mateix, també és veritat i és vàlid.

ESCOLTA, SENYOR ...

T'hi hem fet lloc,

t'estem esperant,

perquè et necessitem per a:

apaivagar els nostres ritmes,

omplir de tendresa les nostres llars,

embargar amb la teva pau les nostres lluites,

il•lusionar amb novetat les nostres rutines,

dinamitzar els nostres cansaments,

arraulir les nostres tristeses,

enfortir les nostres pors,

obrir-nos camins nous,

ensenyar-nos a estimar millor,

potenciar la nostra fraternitat,

suggerir la creació del teu Regne,

entusiasmar-nos a revitalitzar l'Església,

inventar la comunicació en la família,

reenamorar les parelles avorrides,

tornar criatures els ressabiats i doctes,

fer-nos servidors els uns dels altres,

esdevenir sorpresa,

ajudar-nos a ser llum i sal dels qui ens envolten,

convertir-nos en tu, allà on siguem.

No ens deixis de la mà, Senyor,

que amb tu, tot és possible…

SUGGERIMENTS

• Nadal s'acosta. Atura't de tant en tant, al llarg del dia, per a adonar-te de la necessitat que tens de Déu i del regal que és que Ell arribi a la teva vida.

• Podries anar preparant algun regal o guarniment significatiu, com ara, retallar unes cartolines amb frases de l'evangeli i posar-les en una cistella, al costat del pessebre, perquè a partir de Nadal puguis convidar als teus familiars o visitants a agafar-ne una i comentar-la. Per als nens poden ser com un joc de cartes o missatges de Déu (“Veniu a mi els que esteu cansats i afeixugats, que jo us faré reposar”, “Si algú vol ser el primer, que es faci el servidor de tots”, etc).

PENSAMENT:

Nadal és cada dia de l'any en què una persona s'acosta a una altra per anomenar-la germà, i tracta-la com a tal.

20

Altra vegada la litúrgia es presenta l’escena de l’Anunciació; serà la tercera vegada en 12 o 13 dies.

I és que de cap manera podem perdre de vista, en aquest darrer sprint abans de Nadal, que és Déu qui es fa present en la nostra vida, i que ho fa amb la complicitat i l’acceptació de Maria, una al•loteta de Natzaret, normal, com nosaltres.

La normalitat de Maria és la que ens ha de fer veure que nosaltres, amb la nostra normalitat (amb la nostra flaquesa) podem acollir Déu i fer-lo present en el món. Cada un de nosaltres hem d’encarnar Déu en la vida dels nostres veïns, germans, amics i coneguts, de manera que sentin Déu a prop, no tant de paraula com de gest i de sentiment.

Si aconseguim que la gent que ens envolta sentin Déu a prop, farem Nadal cada dia.

Preguem l'Advent

DESEMBRE 20


Isaïes 7,10-14
Salm 23

Lluc 1,26-38

Dir sí a Déu és obrir pas a la llibertat,
a la vida abundant, a la novetat, a la creació,
a la bellesa, a la tendresa, a la tranquil•litat, als infants,
a l'esperança, l'entusiasme, a la justícia, a la pau,
a l'optimisme, a la fraternitat, a la passió per la vida, al compartir,
en treure el millor d'un mateix, a regalar-se als altres,
a atendre els més pobres
i a construir una casa comuna.

REFLEXIÓ

No tinguis por, Maria. Van desfilant personatges, els més propers a l'esdeveniment de la primera vinguda de Jesús al món. Avui ens trobem amb Maria, la protagonista principal.

La veurem en diverses escenes. Avui és el moment de l'anunciació. Del tots personatges que hem vist fins ara se'ns deia que eren justos, complidors de la Llei. De Maria se'ns diu: “El Senyor és amb tu”, “plena de gràcia” de Déu.

Déu no ve perquè Maria és una bona dona. Déu ve perquè decideix venir. Déu és protagonista d’allò que vol fer: encarnar-se enmig nostre. Maria n’és l'escollida de Déu per realitzar el seu pla. Maria ho permet, accepta, assumeix, diu sí a la proposta de Déu.

Com Maria és de la nostra mateixa raça, sabem que no coneixia totes les conseqüències que tancava aquell sí que havia donat. Mai sabem les conseqüències totals dels compromisos que acceptem. Si ho sabéssim, ens faríem enrere… Quantes vegades, de broma o de debò, hem dit: “Si ho arribo a saber… no m’hi emboliquen pas!”.

Però això és el bonic dels sís: No coneixes tot el seu abast. Però t'arrisques.

Si no t'hi arrisquessis pas, sempre et quedaries enrere, al marge del corrent de la vida i del corrent de Déu.

ESCOLTA, SENYOR ...

Que nosaltres volem ser com Maria,
tot i que, a vegades, pretenent donar-te un SÍ,
la por ens frena.
D’altres vegades com que estem insegurs,
també ens deixem duu per la majoria
i ens escapem del teu camí.
Però volem dir un SÍ rotund,
a la teva manera de tractar la gent,
a la sensibilitat que tens envers tothom,
a la teva senzillesa més total,
a la teva manera de servir,
a intentar ser dels últims,
a tenir cura dels més febles,
a aixecar els caiguts,
a alliberar els angoixats,
a dur alegria als desanimats,
a il•lusionar els deprimits,
a curar els malalts que vien amb nosaltres,
a jugar com els nens
i a cuidar l'amistat amb tu.
Senyor, de veritat que SÍ,
que volem ser dels teus,
que intentem viure a la teva manera,
però se'ns oblida de seguida.

Porta'ns ben agafats de la teva mà
i no ens deixis anar.

SUGGERIMENTS

• Durant el dia canta alguna cançó que et recordi l'arribada del Senyor, com: “El senyor és a prop dels qui l’invoquen…” o: “Per Jesús ens ve la vida. Exultem germans”.

• Pensa en les persones que han vingut a la teva vida aquest any i agraeix-lo al Senyor, alhora que pregues per cadascuna d'elles i per les seves coses.

• Guarneix casa teva, el teu cotxe, o lloc de treball amb algun símbol nadalenc o alguna frase que ho recordi (per exemple: “Queden 4 dies” per recordar que Déu neix entre nosaltres. Canvies el número, a mesura que s’atansa la data. El dia 24, hi poses: “Aquesta nit”).

• Al costat del rètol anterior, podries fer un pessebre petit en el teu lloc de treball, quelcom senzill, on hi hagi Maria, Josep i el lloc buit per a l'infant.

• Si fas un arbre de nadal, completa'l amb les figures de la Sagrada Família, i així no perdem els costums cristians. Correm el risc que els infants confonguin el Pare Noel amb els personatges del naixement.

PENSAMENT

Déu ve a la terra i els homes s'entesten en cercar-lo pels núvols. I és que Ell està entre nosaltres, ens visita sempre i no el coneixem perquè moltes vegades adorem imatges i se'ns escapen les persones necessitades de companyia i escolta, de carícia, d'ajuda.

19

Feria privilegiada. Els darrers dies abans de la celebració de Nadal. Avui les lectures de la missa ens fen veure els paral•lelismes entre diversos personatges: Samsó i Joan Baptista, en les lectures del dia, amb el ressò de l’evangeli d’ahir.

Samsó, Joan i Jesús comparteixen una intervenció de Déu en els seus naixements. Els primers causen una revolució, guerrera el primer, religiosa el segon. Jesús ens demana una revolució integral: del cor de la persona, que afectarà tots els àmbits de la vida, que ens portarà a la lluita i a la contemplació, a la profecia i a la pregària.

En els tres casos es reconeix la presència de Déu en els esdeveniments: la mare de Samsó, reconeix l’enviat de Déu, malgrat no saber el seu nom; Zacaries, sacerdot del temple, veu l’àngel Gabriel que li diu el que ha de succeir; Maria rep l’àngel i accepta la voluntat de Déu.

Reconèixer la presència de Déu en els esdeveniments és un do que no sempre tenim. És un do que neix moltes vegades de la pregària; si deixem entrar Déu en el nostre cor, se’ns mostrarà i el reconeixerem. Si tenim el cor tancat, no el podrem reconèixer. Llavors pensarem que el que ens passa és cosa nostra, o de les casualitats.

Preguem l'Advent

DESEMBRE 19

Jutges 13,2-7.24-25

Salm 70

Lluc 1,5-25

És d'humans sentir pors i inseguretats.

Els canvis ens desestabilitzen, i el desconegut ens desassossega.

Però és de divins confiar.

Els qui tenim la vida entrellaçada amb el Senyor, tenim la seguretat que Ell és la nostra roca, i la nostra salvació.

Amb Ell a la dreta, res no ens fa por, doncs és el mur que protegeix la nostra vida.

REFLEXIÓ

Zacaries, home assenyat, feia el què havia de fer. Zacaries és sacerdot al temple.

Espòs d'Isabel, no n’ha tingut fills i ja són grans. Segons les lleis naturals ja no és possible la fertilitat. Juntament amb la seva dona, havia demanat moltes vegades a Déu un fill. Justament ara, quan tot sembla impossible, li diuen que la seva petició serà escoltada. De nou ens trobem amb un cas típic en què al just se li demana quelcom més que la seva honradesa: hom li demana obediència.

Zacaries obra amb obediència; es pren seriosament Déu, creu que Déu pot allò que ja no és possible. Nosaltres podem fer el possible. Déu pot fer l'impossible. I ho fa amb els qui creuen en Ell, amb els qui l'obeeixen.

Potser ara t'expliques allò de que Déu “no ho pot tot”. És que no a Déu ens el prenem seriosament. És que no obeïm Déu. És que no ens acabem de creure que Déu pugui de veritat fer l'impossible.

Sempre hi ha una zona del nostre ser que “grinyola” quan se'ns proposa l'impossible. Déu està buscant homes i dones que se’l prenguin seriosament i creguin i es facin obedients…

Potser aquest Nadal tu ...

ESCOLTA, SENYOR ...

Fes que confiï en tu.

Saps que tinc por,

que no sé abandonar-me’n,

i necessito controlar-ho tot.

Sé que Tu ets la roca que em salva,
que em tens sempre abraçat

i que em portes de la mà,

però no m'ho acabo de creure.

Sóc com un nen amb por de caure,

i encara que m’omples de la teva esperança,

no acabo de deixar-te que m’envaeixis del tot

i visc amb tu i sense tu constantment.

Pren Tu la iniciativa, Senyor.

No deixis que els meus dubtes guiïn la meva vida.

Sigues Tu qui em guiï i em dugui

cap a les fonts tranquil•les del teu Amor

Dóna'm la fe de Maria,

la confiança de Josep,

l'amor de Zacaries

i la fecunditat d'Isabel.

Fes-me com tu vulguis, Senyor.

SUGGERIMENTS

• Presenta al Senyor, en la pregària, les teves pors i les teves preocupacions, i fes-ne un llistat amb Ell, organitzant-les, deixant que t’assossegui i et netegi de pensaments negatius.

• Taral•leja la cançó “És tant a prop meu…” durant aquests dies, sent conscient de la importància i la proximitat de la seva arribada.

• Posa-hi unes cintes de colors penjades als claus dels quadres que tens a casa, i que hi pengin per sota, i vés penjant-hi, amb agulles, les felicitacions que reps, perquè es vagi creant clima d'amistat i relació amb el teu entorn.

• Proposa't crear aquest any la teva Nadala. En la pregària pensa en com fer córrer l'amor, la festa i el trobament entre els teus, en els diferents ambients en què et mous.

PENSAMENT

Nadal és moviment, posar-nos en camí, renovar-nos per dins.

Cada Nadal és diferent i qui el repeteix any rere any, de manera ritunària i igual, és que no deixa que Déu entri en el seu interior, amb el seu impuls creatiu i novedós.

18

Repetim l'evangeli del dia de la Purísima. Certament que es poden posar accents en moltes parts del text, que te mil matisos.
Jo me vull que dar amb el "que es compleixin en mi les teves paraules". És la disponibilitat. M'ha fet pensar en la salutació scout: "Sempre apunt".

En uns temps en que la disponibilitat ni està de moda ni és ben vista, Maria es proposada com a exemple; es fa esclava, es posa a disposició de Déu per a fer allò que l'àngel li ha esplicat, a pesar que no ho ha entès del tot. Però hi posa tota la confiança, fruit del coneixement que la seva vida personal interior li han aportat de Déu, aquell que li ho demana. Sense la pregària, Maria no podría haver acceptat el Do de la maternitat divina. Sense la pregària de Maria, Déu no hauria pogut encarnar-se en la nostra història.

De la mateixa manera, sense la nostra pregària, sense la nostra disponibilitat Déu no es fa present avui en el nostre món.

Els nostres escoltes, gent "sempre apunt", també van coixos de pregària, com nosaltres els adults.

Que la Llum de la Pau, que ells ens fan arribar els il·lumini també a ells, per tal de fer presents Déu en el món dels joves.

preguem l'advent

DIUMENGE QUART D'ADVENT

Samuel 7,1-5

Salm 88

Lluc 1,26-38

Déu volgué fer-se home, perquè nosaltres ens fem com Ell

El seu naixement és una lliçó de vida. Els seus preferits són els pobres, els senzills, els tolerants, els pacífics i els mansos. Així vingué i aquesta fou la seva gran lliçó.

REFLEXIÓ

T’envio energia. Cuida't. Quelcom està canviant en el vocabulari d'alguns creients. Abans es demanaven pregàries, es prometia resar. Ara sovint hom pot sentir: “Envia’m energia”. Abans es deia: “Amb Déu siau”. “Que Déu et protegeixi”. “Que Déu et guardi”. Ara ens acomiadem dient: “Cuida't força!”.

Sé que les coses no es poden simplificar així, però pretenc exposar fets de vida que ens facin adonar com anem lliscant cap a una existència “posada a les nostres mans i dependent de les nostres forces”.

M’uneixo a tots aquells que toquen la fragilitat de la seva existència i la posen en mans de Déu. No pas per creuar-se de braços, sinó perquè experimenten que utilitzant només les pròpies mans se'ls escapen moltes coses per entre els dits, se'ls escapa la vida…

M’uneixo al crit d'homes i dones que clamen des de la seva finitud: “Vine, Senyor. Vine, Salvador”.

M’uneixo als qui no es defineixen com a creients, però alguna vegada a la vida palpen la seva pròpia realitat i xiuxiuegen en silenci: “Quelcom o Algú ha d'existir”.

M’uneixo als qui posen les seves vides en mans de Déu que els omple d'energia i els cuida.

M’uneixo als qui no van tenir mans afectuoses properes, ni mimors especials, ni carícies i, en anar-se’n, van descobrir que queien a les mans amoroses de Déu.

ESCOLTA, SENYOR ...

Et necessitem, necessitem que ens surtis al pas,

que decideixis Tu per nosaltres, que t’acollim.

No tinguis en compte les nostres badades,

no t’hi fixis en allò que fem; tingues en compte els nostres desitjos

que no sempre estan relacionats amb la nostra manera de fer.

Any rere any et celebrem, et diem paraules boniques.

Fes amb nosaltres el què vulguis,

que nosaltres actuem com nens, capritxosos, egoistes i a lo nostre!

Agafa Tu les regnes de la nostra vida, Jesús.

Perquè vivim lluny de tu,

sense recordar l'Amor,
sense repartir amb els germans,

i sense estimar l'altre com a nosaltres mateixos.

Escolta, Senyor, vine, passa fins al fons…

SUGGERIMENTS

• Pots inventar la teva pròpia felicitació basant-te en la idea i el text que et presentem.

• Prega amb el contingut de l'oració, deixa’t transformar pel Senyor per a ser llum, carícia i regal per als qui t'envolten.

• Viu aquests dies especialment atent a les necessitats dels qui t'envolten. Sigues agosarat per acudir als qui no t'han cridat, però que saps que estan sols o necessitats.

BON NADAL!

Sigues, a la terra, flama que il•lumina la foscor on es troben milers de criatures.

Sigues l’aigua fresca que treu la set dels qui travessen el desert de l'existència.

Sigues aliment dels qui et busquen, famolencs de comprensió i estímuls.

Procura servir i estimar per a tenir l'alegria d'haver passat per la terra repartint el bé a tothom.

Convenç-te que la felicitat de la teva vida no et vindrà mai de fora.

Podràs trobar la felicitat quan la sàpigues fer brollar del teu cor, quan aprenguis a ajudar a tothom, sense preferències, amb la teva manera de fer, amb les teves paraules i els teus pensaments.

Pensa bé de tothom i disculpa’ls, i sentiràs l'alegria més gran de la teva vida. Que l'Esperit de Nadal t’il•lumini i ompli la teva vida d'amor.

preguem l'Advent

DESEMBRE 17

Gènesi 49,1-2.8-10
Salm 71
Mateo1 ,1-17

El món té set de tu, Senyor. Et necessitem i no ho sabem, et confonem amb altres ansietats i desitjos. Tu dius que el nostre cor no descansarà fins que et trobi.

Tu que coneixes les nostres buidors i les nostres ansietats vine a omplir-nos de la teva pau i la teva tranquil•litat.

Vine a canviar el nostre cor perquè canviem el món a millor.

REFLEXIÓ

Una llarga llista. L'evangeli d'avui és una llarga llista de noms fins arribar a “Josep, l’espòs de Maria, de la qual va néixer Jesús, l’anomenat Messies” (Mt 1,16).

És preciós, encara que sembli avorrit per a una mirada superficial. El Messies que esperem, està enganxat a una llarga cadena d'homes i de dones d'ahir. Déu no arriba d'improvís. Déu és una promesa que s'entrellaça al llarg de moltes generacions. També els pecadors hi compten, també els pecadors són baules vàlides en la cadena de la promesa de Déu. Aquest Messies, quan arribi, anunciarà a tots, sobretot als que s'escandalitzen d'Ell: “No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors” (Mc 2,17).

Déu arriba a nosaltres per camins que no coneixem, per persones que ens surten al pas, pels bons i pels no tan bons…

Tu saps com ets. No cal que siguis d'una altra manera. Així, com ets, sense més, sense demanar-te inicialment res més, Déu t’estima i Déu ve a tu.

Si aculls de veritat a qui arriba com a Messies, et sorprendràs.

Qui m'ho havia de dir que acabaria estimant tant a Déu i intimant tant amb Ell?

ESCOLTA, SENYOR ...

Volem reunir-nos a la teva presència,
ajuntar-nos al voltant teu,
perquè ens parlis al cor
i ens embolcalli el teu Amor

Fes que entre nosaltres floreixi la justícia,
que ens tractem amb pau,
i que obrem amb rectitud,
perquè no caminem dividits.

Ajuda’ns, Senyor, que et necessitem,
arriba al cor de cada un
i a les comunitats i als grups,
perquè et seguim a tu, i només a tu.
Fes, Senyor, que no caminem dividits,
que les nostres diferències siguin complementàries,
que creem tots al teu Amor,
sense posar èmfasi en les teves normes i maneres de fer.

Beneeix-nos a tots, Senyor,
als qui et coneixem i ja et gaudim
i als qui encara no creuen en tu.

SUGGERIMENTS

• A una setmana de Nadal, posa el teu cor a l'espera del Senyor i dedica una mica més de temps a la pregària i a la trobada amb Ell.

• Decora casa teva o el lloc de treball de manera especial, amb una espelma, o amb les figures del naixement, de la Verge i de sant Josep, sense el nen, o amb alguna frase especial que anunciï que estem a l'espera.

• Vés enviant ja les felicitacions de Nadal perquè arribin abans de la festa de Nadal, intentant que siguin de les que ven alguna organització solidària, o elabora-les tu amb algun missatge significatiu que tu hagis creat.

PENSAMENT:

Els centres comercials ja estan anunciant Nadal amb bombo i platerets, però per als cristians avui comença la setmana especial de preparació més profunda a la vinguda del Senyor. Que la nostra alegria sigui sincera, el nostre gastar, auster, i la nostra comunicació, positiva i afectuosa. Que no es confongui amb la festa social que suposa per als no creients. Déu ve a la terra perquè les persones ens fem Déu.

Preguem l'Advent

DIVENDRES DE LA TERCERA SETMANA D'ADVENT

Isaïes 56,1-3.6-8
Salm 66
Joan 5,33-36

Que el Senyor, amb la seva alegria, vingui a nosaltres i ens ompli de la seva pau, i ens comuniqui les veritats que ha de viure l'ésser humà, per a construir un món en el què tots visquin amb dignitat, amb justícia, amor i serenor…



Perquè el Senyor, és el nostre auxili i la nostra única i autèntica salvació.

REFLEXIÓ

La mirada de Déu.

Les generacions joves no han estat educades per l'ull de Déu en el triangle trinitari: “Déu et veu per a jutjar-te i castigar-te”.

“Déu et veu” és una frase emprada en un altre temps per a acovardir.

I no obstant això, “Déu et veu” no té res de sàdic ni de negatiu.

La mirada de Déu no despulla la persona, sinó que la protegeix. Ser vist per Déu no vol dir estar exposat al judici o a la condemna.

La mirada dels homes destrueix, sovint, el secret de l'home; la mirada de Déu el manté.

No podem fer res millor que refugiar-nos en la mirada de Déu.

Com més coneguem Déu, més ardentment serà el nostre desig de mantenir-nos sempre davant seu.

La mirada de Déu s'assembla molt a la carícia del sol damunt les plantes i les flors que les fa créixer, sortint del seu capoll i desenvolupar-se fins la plenitud.

Molts problemes de persones adultes vénen de no haver comptat mai amb uns ulls que els miressin quan eren infants i els ajudessin a créixer…

Res millor que exposar-nos a la mirada de Déu per a ser les persones que hem de ser.

Resa: “Senyor, mireu-me. Mira la bondat i la dolenteria que hi ha en mi, i que la teva mirada em protegeixi i em faci arribar a la plenitud”.

ESCOLTA, SENYOR ...

Escolta el plany de la gent.
El món mort de fam, mentre altres mengem massa.
Cada dia hi ha més malalts de sida
i no acabem de trobar la vacuna adequada.
La guerra mata els germans,
mentre les empreses d'armaments s’enriqueixen.
La sequera se’n duu moltes vides,
mentre hi ha gent que malbarata l'aigua.
Pot ser que a l’escala de casa meva
algú se senti sol i jo estic ple d'amics i projectes.
Potser un company pateix una crisi de parella
i esmorzem junts, parlant de ximpleries.

Hi ha qui viu amuntegat en cases immundes,
mentre d’altres viuen en cases immenses.
Algú pot estar patint assetjament laboral,
i d’altres s’estimen més fer veure que no passa res.
Una dona està sent prostituïda i usada,
mentre d’altres se la mirem amb morbositat.
Un ésser humà està malalt en soledat
i d’altres persones s’avorreixen cada dia sense saber què fer.
Algú jeu drogat a la cuneta,
mentre un germà se’l mira amb menyspreu.
Uns treballen per millorar el món,
mentre d’altres critiquen amb duresa la seva tasca.
Un ancià no pot baixar les escales,
i a ningú se li ocorre fer-li la compra.
Un soldat pateix en primera fila de guerra,
mentre hom dóna suport a la guerra en els despatxos.
Escolta, Senyor,
doneu-nos la capacitat d'escoltar
amb un cor misericordiós com el teu.

SUGGERIMENTS

• Llegeix el diari amb entranyes de misericòrdia, intentant captar el plany dels germans.

• Sent que el Pare t'ha enviat a posar una mica de llum en la foscor d'algunes persones o situacions i procura fer-ho al llarg del dia.

• Proposa a alguna persona amiga, al teu grup o comunitat, implicar-vos en atendre les necessitats d'alguna persona o família concreta.

Has pensat alguna veda en algú a qui estimes i que no has vist de feia molt de temps, i la primera cosa que et passa és trobar-te’l o rebre una trucada seva?

És Déu… La casualitat no existeix la.

Alguna vegada has rebut alguna cosa meravellosa que ni tan sols has demanat? És Déu… que coneix els secrets del teu cor.

Que el Senyor, amb la seva alegria, vingui a nosaltres i ens ompli de la seva pau, i ens comuniqui les veritats que ha de viure l'ésser humà, per a construir un món en el què tots visquin amb dignitat, amb justícia, amor i serenor…


Perquè el Senyor, és el nostre auxili i la nostra única i autèntica salvació.

preguem l'Advent

DIJOUS DE LA TERCERA SETMANA D'ADVENT


Isaïes 54,1-10
Salm 29

Lluc 7,24-30

Portarem des d'ara una vida sòbria, honrada i religiosa,
esperant la sort que esperem: la glòria del gran Déu.
Quan decidim viure a la teva manera,
aconseguim la felicitat que sempre estem buscant.

REFLEXIÓ

El que dóna sentit a una acció és la raó per la qual obrem. Ho veiem a les pel•lícules. Hi ha accions “trampa”, semblen que són bones, però en el fons duen verí. Estan carregades de tot el mal que un cor pot fabricar. Està bé que de tant en tant ens preguntem per què fem el què fem…

Potser la pregunta ens sorprengui, ens ensenyi moltes lliçons que ignorem. Per exemple: que obrem per rutina, perquè tothom fa igual, per comoditat, per por, per defensar-nos, perquè mai havíem ens havíem adonat de…, perquè no som lliures…

Dedica el dia d'avui a preguntar-te per què fas el que fas.

No tinguis por ni al silenci ni a les lliçons sorpresa… El per què de les coses sempre és clarificador.

No et sembla que pot ser una bona manera de preparar el camí al Senyor?

ESCOLTA, SENYOR ...

Tu ens alegres l'ànima, ens fas fecunds,
ens alleuges les malalties, eixamples el nostre cor,
ens treus les pors, impulses els nostres somnis,
catapultes les nostres accions, fas fecunda la nostra tasca,
omples d'humor la vida de cada dia,
treus importància a fer el ridícul,
magnífiques les petites tendreses,
ens convides a estimar cada dia més,
ens fas creatius i agosarats,
ens dones ales de valentia,
ens vas suggerint la forma i la manera d'acollir a l'altre,
ens fas família de la gent,
ens converteixes en guaridors,
ens dones saviesa de pares,
ens regales les teves tendreses, fas que la vida esdevingui festa
i ens despertes quan ens adormim.

Gràcies, Senyor,
perquè sempre estem embolcallats en el teu amor i en la teva pau.

SUGGERIMENTS

• Avui fes la teva pregària reconeixent el regal que Déu és per a la teva vida, el que Ell aporta d'impuls i plenitud a la teva història personal.

• Les lectures d'avui poden ser una bonica base per a la teva felicitació de Nadal, que ja pots anar preparant, per tal de contagiar il•lusió per a la nova vinguda del Senyor a les nostres vides.

• Durant el dia, podries taral•lejar una cançó d'agraïment o lloança al Senyor, com a música de fons de les teves feines, passejades o estones de solitud. (Per exemple: “No adoreu ningú més que Ell…” o, “Res no ens podrà separar…”).

Alguna vegada t'has assegut en algun lloc i de sobte sents desitjos de fer alguna cosa agradable per a algú a qui tens afecte?

Aqueix és Déu… que parla a través de l'Esperit Sant. Alguna vegada t'has sentit derrotat i algú sembla que és al teu costat parlant-te? Aquest és Déu… Vol parlar amb tu.