Les estampes que ens dibuixen a partir del text de Lluc són les que han donat peu als nostres pessebres, betlems, diorames. Encaixar la narració de l’evangeli en la plàstica d’un paisatge és relativament senzill, més quan el país de Jesús i el nostre són prou semblants.
Josep i Maria en la cova, els àngels davant els pastors bocabadats en “l’anunci als pastors” són tot un clàssic dels diorames i dels betlems.
És més complicat aprofundir una mica més en alguns detalls de la narració. Que vol dir “no hi ha lloc a l’hostal”? Quin pes social tenen "els pastors" per a rebre un anunci tant important? Perquè ens diuen “no tingueu por”?
Les respostes a aquestes qüestions ens posen en la tessitura de llegir l’evangeli amb uns altres ulls, veient com Lluc ens vol dir que les portes dels cors no s’obriran per a Jesús; ens diu que els qui escolten l’anunci del regne són els qui no tenen res a perdre, que viuen al ras; ens diu que el seguiment de Jesús serà difícil, que ens dirà problemes, però que amb Ell al costat no passarà res dolent, encara que sembli una fi-de-món. ...
Les lectures amagades dels textos de l’evangeli (d’aquest vespre de Nadal i de tot l’any) ens han de posar en sintonia amb una altra realitat, no sempre evident, no sempre amable, però en moltes ocasions més propera a la realitat dels evangelis i de l’Evangeli.
SANT NADAL A TOTHOM.
No hay comentarios:
Publicar un comentario