Preguem l'Advent

Dijous de la Primera Setmana d'Advent

Isaïes 26,1-6

Salm 117
Mateu 7,21-27

Hi haurà un dia en què tots viurem en una ciutat feliç, amb les portes obertes, amb les mans esteses, amb somriures a la cara i música al cor.

Perquè haurem arribat a un repartiment just i a un ambient càlid on tots viurem en harmonia i plenitud. El Senyor és a prop, impulsant-nos…

REFLEXIÓ

El silenci és grandesa o és vilesa. Hi ha molts elogis del silenci. I és cert.

Hi ha silenci i silencis que són grandesa i ens fan grans. Ens fa gran el silenci que ens porta a l'interior de nosaltres mateixos, ens madura, ens fa dir les paraules més profundes i més denses, les paraules que ens revelen i ens recreen. Hi ha silencis que ens permeten escoltar els murmuris més fins o les paraules més tendres. Hi ha silencis que deixen espai a l'altre i l'altre creix amb el nostre silenci perquè el deixem ser, dir-se…

Hi ha silencis que no només donen profunditat a la nostra paraula, sinó que permeten que l'altre pugui dir la seva.

Però hi ha silencis que són mortals i que maten. Hi ha silencis que neguen l'existència de l'altre perquè li neguem la paraula que espera sentir. Per dins ens diem: “Ara sabràs de què va!”. I callem, i no diem res, i ferim amb la nostra paraula no dita.

I hi ha silencis que ens maten i ofeguen perquè són refugi de les nostres pors. No diem, callem fins que no podem més. Hi ha silencis que són fugida cap enlloc.

Existeix el que hom pronuncia. Existim pronunciant la paraula que fou dita en el silenci.

ESCOLTA, SENYOR ...

Desperta’ns, Senyor,

auxilia’ns amb la vostra força,

deslliura’ns del que ens frena

i esperona nostra felicitat.

Ensenya'ns a construir el teu regne,

a inventar una vida compartint,

a treballar aportant el millor,

i a complementar-nos i recolzar-nos.

Obre les portes del nostre poble,

perquè sigui un lloc de justícia,

perquè regni la igualtat entre tots,

tractant l'altre com ens agrada que ens tractin.

Impulsa’ns a triomfar per sobre del desamor,

Feu que ens relacionem amb tu,
que no diguem: “Senyor; Senyor ...”,
sinó que visquem una veritable amistat.

No permetis que esdevinguem necis

i ens oblidem de tu i dels teus somnis;

que caminem cap a la felicitat,
que no és cap altra que arribar a viure amb tu.

SUGGERIMENTS

• Passa el dia estant atent al Senyor, com si el portessis de company de camí en aixecar-te, en rentar-te, quan esmorzis, en fer les teves responsabilitats, en anar cap a la feina, en fer-la, quan vagis pel carrer i en cada acció o àpat que facis.

• Experimenta la presència de Déu en la teva vida que, alhora que et treu de la soledat, t'està impulsant constantment a assaborir cada moment i a viure'l amb intensitat, permetent que brolli de tu el millor que hi ha dins teu.

• Comparteix amb algú del teu entorn, comunitat, família o amics, les teves sensacions de viure acompanyat per Déu.

Déu ve, ve sempre i nosaltres podem estar distrets amb d’altres déus, com ara els que regeixen la nostra societat: el poder, el prestigi i els diners.

Acollir Déu és optar per una altra manera de viure.

És anar contra corrent, és ser signe de contradicció, i això no és gens fàcil.