23

Mostrar els camins del Senyor és un tema recurrent en la Bíblia. Parlar dels camins del desert, dels camins de la reconquesta, dels camins de la vida, són maneres en que el poble d’Israel entén que ha de ser Déu qui escriu les rutes de cadascun de nosaltres i de tots com a poble.

Zacaries, al final, arriba a entendre que anar contracorrent no és el mateix que anar contra-Déu. Així accepta, finalment, que en l’embaràs de la seva esposa el voler de Déu ha estat important, que es troba en les seves mans o que el millor és acceptar-ho i cooperar en el pla de Déu.

Evidentment, la disposició de Zacaries és molt diferent de la de Maria, que hem comentat dies enrere. Zacaries “claudica” a la voluntat de Déu, mentre que Maria s’hi suma i ho celebra. Quan Zacaries accepta el nom de Joan per al seu fill, accepta fer allò que Déu, per mitjà del seu enviat, li havia demanat temps enrere. Posar un nom fora dels de la família, era casi com a acceptar que el fill és d’un altre, que un altres hi havia “pres part”. En aquesta ocasió és Déu qui hi te part i amb les seves lloances i recuperant la parla, Zacaries en dóna testimoni.

Déu ens mostra els seus camins, però en ocasions no els volem veure.

Els costa acceptar que la proposta de Déu és la que ens convé, és la que convé als altres i al món. Tan sols quan ho acceptem i remem en la mateixa direcció que ens proposa Déu, veim quan profitosa pot ser la cooperació.