Les paraules de l'àngel les hem repetit mil i una vegades: "Déu vos salvi Maria, plena sou..."
Haver-les recitat molt no és sinònim d'haverles meditat molt. Si un intenta fer-se la idea dels sentiments dels protagonistes de les escriptures (en parlavem l'altra dia) pot imaginar-se quin "mal-de-panxa" hi ha darrera "Ella es va torbar en sentir aquestes paraules... ". Aquestes redaccions ens mostren persones aparentment sense emocions!
El més important, però, del text d'avui no són els detalls que li dóna l'àngel, sinó la resposta de Maria: la seva total disponibilitat.
Hi ha un moment de dubta, pero no pel "què", sinó pel "com". "Com podrà ser això, si jo sóc verge?...com serà, si no tenc marit, si no conec varó, com expressen les llengues bíbliques?
La resposta de l'àngel seria per acabar de fer dubtar a qualsevol, però a Maria, l'omple de confiança. És llavors quan accepta la maternitat del Fill de Déu.
Josep i Maria són, davant la voluntat de Déu, com dues fulles que es deixen moure pel vent, no en la direcció que volen, sinó com el vent , Déu, vol. Són com les algues dels torrents o de la mar, que es deixen meure amb l'empenta de Déu, acceptant el seu pla.
Nosaltres normalment volem ser com a ullastres que es mantenen incommovibles davant el vent; com puntals que aguanten temporals de tramontana... i al final hem de caure rendits, o lluitem amb Déu enfadats.
Al final la voluntat de Déu surt endavant. Afortunadament Maria i Josep l'han acceptat, fent possible el Nadal, l'encarnació.
Joan Manuel Mercadal Victory
No hay comentarios:
Publicar un comentario