Lluc 1,57-66
Zacaries estava mut. Déu li ho havia dit. "quan nesqui l'infant, recobraras la parla". i és que ell no ho acabava de creure. "Quedaràs mut, sense poder dir res, fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran." (Lc 1, 20). Són les "bromes de Déu". Quan Zacaries, en el text de l'evangeli d'avui accepta realment la voluntat de Déu i li posa al seu fill el nom que Déu vol, li torna la paraula. I la empra per alabar Déu.
La gent, que sabia de la mudesa de Zacaries, la relaciona prest amb l'infant i el seu naixement. Prest es demanen "que serà aquest infant?". No tenen resposta; no poden feure el futur. Han descobert, però allò més important i que fa diferent la vida de Joan d'una altra: "Realment, la mà del Senyor era amb ell."
Quan la ma del Senyor és amb nosaltres, quan nosaltres ens posem a les mans del Senyor, Ell pot fer coses grans amb nosaltres i en nosaltres.
Si ho volem veure així, és el mateix cas de Maria. Ella es posa en mans de Déu, la ma de Déu és amb ella i junts fan coses grans; Joan té amb ell la ma del Senyor, i farà coses grans.
- Senyor, que ens posem a les teves mans
Joan Manuel Mercadal Victory
No hay comentarios:
Publicar un comentario