La disjuntiva que Jesús proposa als fariseus no és segurament la que els que protesten volien sentir. Per a ells la questió és si podem o no intervenir en la relació de Déu amb els altres. Qui pot perdonar pecats, sinó Déu? acceptar que Jesús perdona els pecats, és acceptar-lo com a Déu. Per per a Jesús hi ha una cosa que no és questionable: la salvació d'aquell que, amb fe, s'acosta a Ell per a ser salvat. Per açò la seva pregunta: Què és més fàcil? com qui diu, ho diré com tu vulguis, però aquest bon home, serà salvat, de la seva malaltia, del seu pecat, d'allò que no el deixa ser feliç, que no el deixa viure com a fill de Déu. La persona sempre per damunt de la norma. El dissabte, per a l'home.
La reacció dels fariseus i els doctors de la Llei demostra que no tenen en consideració el patiment d'aquell malalt. Tant sols la norma que diu que els pecats es perdonen amb els sacrificis del temple de Jerusalem. A Jesús l' importa molt més la persona.
I a nosaltres?
Joan Manuel Mercadal Victory
No hay comentarios:
Publicar un comentario