M'ha fet pensar en el cant de Taizé que, amb lletra de Teresa d'Avila, diu "de noche, iremos de noche, que para alcanzar la fuente, solo la sed nos alumbra".
Mateu no entra en detalls de com els cecs seguien Jesús, sense veure-hi i sense saber on anava. Tant sols ens explica que quan Jesús va arribar a casa, aquells dos "encara" li demanaven la curació.
L'evangelista ens vol deixar clar que el "poder" de la curació no és cosa ni de ciència ni de magia de Jesús. El poder és de la fe dels cecs. Ho diu el mateix Jesús: "Que es faci segons la vostra fe".
¿Quantes vegades ens hem queixat de que les nostres pregàries no han tingut resposta?. Ens hem de demanar quantes vegades hem tingut una resposta que no era la que ens esperavem, però a més, hem de "calibrar" amb quanta fe hem demanat. quina esperança teníem en la nostra pregària.
De petit, jo volia un piano. Encara no havia entès com va açò de la pregària. Ara, en ocasions, tampoc ho acabi d'entendre. En aquel moment (fa uns 45 anys) els pares m'havien dit en altres ocasions, parlant de la pregària: "Si ho demanes amb fe, potser et serà concedit". Jo, innocent i ignorant, demanava un piano amb fe, com podia demanar un piano amb pates o amb llums.
Encara no tenc piano. Però he après que la fe ens ha d'ajudar per a altres coses.
Els pianos es podem comprar. La fe, no.
Facem nostra la pregària dels deixebles: "Senyor, donau-nos més fe"
Joan Manuel Mercadal Victory
No hay comentarios:
Publicar un comentario