com un calcetí...

Mateu 21,28-32

Allò de que els darrers seran els primers, ens agrada, i creim que és un nou estil de veure el món, però açò de que els publicans i les prostitutes arribaran antes que nosaltres al Regne, ens costa de creure.

Jesús, en molts moments, capgira com un calcetí, de dalt a baix, l'ordre establert. Ho fa en el Sant Sopar, rentant els peus als seus amics, que és feina d'esclaus; ho fa en el passatge d'avui de l'evangeli.

Tenim el costum de pensar que les coses no poden canviar i que les nostres convencions, les nostres maneres d'entendre i explicar les coses, han de ser inamovibles, per sempre. Jesús insisteix que el Regne és diferent, que les nostres "manies" ni hi valen, que les nostres clasificacions no tenen valor, que les aparences enganen.

Als jueus piadosos, sentir que els publicans, pecadors públics, cooperadors dels enemics romans, els passarien al davant els rebel·la; sentir que les prostotutes, dones que hanvien perdut el sentit de l'honor propi i de la seva família, que havien deshonrat el seu clan, els passarien al davant, els incomoda.

Als cristians piadosos... també. Perque som incapaços d'entendre que la classificació de mèrits per entrar el Regne no és humana, sinó de Déu, i els valors de Déu no són els nostres.

Si canviem els nostres valors, nosaltes també posarem els pecadors i els desvalguts al davant en les nostres prioritats.

Així faren realitat la dita de Jesús: els darrers seran els primers i els primers seran els darrers... ja en el nostres dies. Així farem el Regne.

Joan Manuel Mercadal Victory