una altra innocentada

Els sants innocents, màrtirs.

Herodes va ordenar que matessin tots els infants de Bet-Lèhem.

Hi havia un sacerdot tant sant que mai pensava malament de ningú.

Un dia, estant assegut a un restaurant prenent cafè –que era tot lo que podia prendre en dia de dejuni i abstinència- va veure, a sa taula des costat, un jove de sa seva congregació, devorant un enorme filet de carn de vedella.
- ¿L’escandalitzo, pare? Li va dir es jove, somrient.

- De cap manera. Supos que deus haver oblidat que avui ès dia de dejuni i abstinència, va replicar es sacerdot.

- Oh, no. Ho recordava perfectament.

- Aleshores, ben segur que estàs malalt i es metge t’ha dispensat es dejuni...

- En absolut. No puc estar més sa.

- Llavors, es sacerdot, alçant els ulls al cel, va exclamar:

- Quin exemple tan extraordinari ens dona aquesta nova generació, Senyor! Mira com aquest jove s’estima més reconèixer els seus pecats abans que dir una mentida! 

He de voler anar aprenent

Des fillets que Herodes va matar

Ells a ell no el van jutjar

Per allò que estava fent

Per açò sa meva ment

He de maldar-la a adreçar

Quan als altres vull jutjar

Deix al punt de ser innocent.