Lluc 2,36-40
La profecia no és endevinar el futur, al manco en el sentit religiós no només. el do de profecia és fer arribar al món el projecte que Déu té per als homes als que parla.
per tant, com parlavem l'altra dia de Simeó, ha d'estar molt atent als signes que Déu fa al món. Aquesta, es diu Lluc, "es presenta" al Temple, com qui no hi vol, el dia que Jesús hi és presentat.
La seva acció és la pròpia dels creients: parla als que troba de l'infant als que esperen la redempció de Jerusalem. És acció pròpia de creients, encara que moltes vegades parlam a qui no ens necessita escoltar, o pensa que no ens necessita.
i no es tasca encomanada als sacerdots, ni als levites. Anna, coneguda segons sembla, ja que anomenen tota la seva família, no és persona especial per a proclamar la presència de Déu entre els homes. És una creient, ni més ni manco. Entusiasmada per la seva descoberta, l'escampa a qui vol sentir-la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario