Aquestes setmanes, la referència éra el final dels temps, l'Esperança (així, amb majúscula), etc. Avui, cop d'atenció als germans.
Jesús aten les necessitats dels que se li acosten, i ens mostra que ho hem de fer també nosaltres. Encara que no sápiguem com; encara que ens semble que no ens correspon a noslatres; encara que ens suposi un esforç (casi) superior a les nostres forces.
En ocasions ens queixem que els necessitats venen a les parròquies a i Caritas només per l'ajud que rebem. Possiblement també molts anaven a Jesús per ser curats, i agraiexen el tros de pa que reben. No ens ha de preocupar. Ens hem de ocupar que se sentin atesos i respectats, acompanyats en el seu patir, com feia Jesús.
I és que l'Esperança en els darrers dies, el Cel i la seva glória són inabastables si anem deixant germans pel camí. Avui per avui, en queden molts de germans pel camí. Pel camí de la crisi, de la desesperació, de la pobresa, de la droga, de...
A tots aquest ens diu Jesús que hem d'atemdre i acompanyar, "no fos cas que defallissin pel camí."
Joan Manuel Mercadal Victory
No hay comentarios:
Publicar un comentario