una canya

Lluc 7,24-30

En ocasions ens sembla que el llenguatge dels Evangelis és caduc, anticuat. l'evanglei d'avui ens mostra (és una broma) que no és així. Jesús ens diu que Joan "és una canya". Potser que jo estigui desfassat, però m'ha sonat a "modern". Certament Joan va ser "una canya" en el sentit metafòric "modern", canyero. "Canyero" perque va denunciar els abusos del rei que feia i desfeia a seu gust amb les dones i les filles dels seu germà; "canyero" amb els fariseus ("raça d'escurçons", els diu) que imposaven als altres deures impossibles de complir, "canyero" amb tot el poble que havia abandonat el sentit de poble escollit per Déu.

De vegades diuen que l'Església és canyera, però jo crec que encara no ho és prou. Hi ha questions a les que dóna importància suficient, però en deixa moltes com a oblidades. El "pecat social", la injusta distribució de la riquesa, la discriminació dels països del Sud, a pesar de ser condemnats per l'Església, i no us càpi cap dubte que en els documents de la Doctrina Social és mol clara aquesta condemna, s'en parla molt menys que de moral sexual, per exemple.

Joan preparava el camí del Regne amb la seva "canya". Si, com comentava l'altra dia, nosaltres podem fer Regne posant els petits, els debils, els "prescindibles" davant en les nostres prioritats, potser hen de ser més "canyeros" en algunes d'aquestes injustícies socials.