des de Vietnam, o pel camí

En Bep, na Geni i na Roser són a Vietnam, o pel camí. Van a recollir na Clara.
A pesar de ser tant enfora i en una viatge tant important, segueix glosant, i enviat alguna glosa.
Aqui teniu l' d'avui:

Dimarts III d’advent.

Ha vingut Joan, i els pecadors l’han cregut.

S’humilitat, deia un dia en Bep Sastre, etimològicament rallant, ve de “humus”, material que es produeix per mitjà de sa putrefacció de sa matèria orgànica, de sa descomposició d’essers vius, i que paradoxalment, ès sa part fèrtil de sa terra.

De lo que consideram bo, difícilment en sortirà res de millor, vaig sentir dir un dia a n’en Manolo Bonet.

També deiem un dia, que es mot pecat, descendeix de “pod” de podologia, de peu, i es refereix a tropissar, que moltes vegades ens duu a caure, a quedar allargat per entre s’humus.

Els pecadors l’han cregut
no qui es creu dret anar
I ès que crec que es tropissar
Des més gros as més menut
Molt necessari es fa
Per un poder-se aixecar
Ès necessari haver caigut