un dia endarrera...i la fi del món

Després de tot, un canvi de tant en tant no es tant dolent. Segurament perdré algun correu d'algú que no rebrà l'avís de que he canviat d'adreça; però algú que feia molt de temps que no m'escrivia, ha aprofitat per a "provar" la nova direcció i m'ha enviat quatre lletres. En castellà ja ho diuen: "no hay mal que por bien no venga..."

El glosador, ha volgut aprofitar la feina feta, i m'ha reenviat la glosa d'ahir. Els predicadors sempre deim que l'Evangeli és perenne, que no passa mai, que es actual... idò avui, l'evangeli d'ahir. Amb el d'avui, ja veurem quie feim.

Els evangelis del final del temps litúrgic ens fan referència constant al "final del temps" (del tot, a la fi del món). Jesús ens adverteix de coses serioses.

Avui és així. Ens ve a dir: "Vindran dies en que voldrieu trobar consol en el Fill de Déu, però l'haureu perdut de vista. No l'aneu a cercar, que serà com un llamp, i no hi sereu a temps."

A molts ens ha passat, seguint el vol per exemple d'un falcó: els qui el veuen d'enfora, no passen pena per a saber on es i que fa; els qui el cerquen a darrera hora, en la immensitat del cel blau, difícilment el veuran, i, segurament, els sabrà greu no haver-lo seguit temps enrrera.

Podria ser així amb el Fill de Déu...

Joan Manuel Mercadal Victory

                                                                                                                         

Dijous XXXII des temps ordinari.
El Regne de Déu ja ès enmig vostre.

Punt de reflexió i pregària des llibre de la Missa de cada dia de s’editorial Claret.

Si el Regne és ara i ací, oi més, si és dins nostre, la primera condició per a trobar-lo, és ser ací i ara. Massa sovint vivim en el futur o ens ensopim enyorant temps passats que sempre ens semblen millors. Costa veure el Regne quan covem ressentiment envers noltros mateixos o envers els altres. El perdó és sempre el principi de la revelació de l’amor de Déu. Ens convé espolsar de tant en tant la pols de les nostres sandàlies, acceptar el passat com un passat que d’una forma o altre deixà la seva petja en noltros i la deixà per a bé. La nostra vida espiritual començarà de debò quan començarem el nostre viatge intern, i trobarem l’amor, la pau, la seguretat, la salut... que son els fruits del regne. Si la nostra vida es mou en aquest convenciment, serem missatgers del Regne.

.Vingui a nosaltres el vostre Regne

El regne no ha de venir
Perque en el Món ja està
Jo només el puc cuidar
Que de jo no vulgui fugir
Sa supèrbia he d’espantar
Si el Regne vull propagar
Dins jo l’he de construir.

Bep Guàrdia