Guardar la vida és "perdre el temps"; Perdre el temps és "guanyar una vida"

Açò és, poques diferències, el que ens diu avui Jesús. Voler salvar la vida, guardar-le per a un altre moment, no donar-la per res, és perdre-la. En canvi, compartir temps i esforços amb els necessitats, sense estalviar res, "perdent el temps" amb els margiants, els "prescindibles", és guanyar la vida per sempre.

"Guardar per guardar", sembla ser el lema del protagonista de la història que acompanya la glosa d'avui, que finalment ha arribat, com cada día.

Joan Manuel Mercadal Victory

                                                                                                                           

Divendres XXXII de durant s’any.

Qui miri de conservar sa seva vida la perdrà, però el que la perdi viurà. Lc 17,26-37

Imaginem un home que visqués en un miserable soterrani sense llum i gairebé sense ventilació, imaginem a més que a aquest home li fa veritable terror baixar ses escales, perquè ha sentit rallar dels que han rodat per elles i s'han romput es coll, i que mai se li ocorreria creuar el carrer, perquè li han dit que en intentar fer-ho han estat atropellades centenars de persones. I, naturalment, si no és capaç de creuar un carrer, molt menys pot creuar un oceà, o un continent ... o passar d'un univers mental a un altre. El que fa aquest home és aferrar-se al seu petit "cutxitril", en un desesperat intent d'eludir la mort, de manera que a la vegada eludeix també la vida.

Heu pensat alguna vegada que els que més por tenen a morir són els que més por tenen a viure? Que en pretendre escapar a la mort estem fugint de la vida?

El bon Jesús ens convida
A de sa vida gaudir.
Només li hem de dir que si
I al punt partir amb s’eixida.
Jo no fris gens per morir,
Però quan de sa mort vull fugir
No puc gaudir de sa vida.

Bep Guàrdia