Avisats, pero amb confiança.

L'evangeli casi sempre ens exigeix una passa més, sempre un poc més enllà del que esperavem. Avui, no tant sols ens adverteix que el seguiment de Jesús no és fàcil, sinó que (una passa més) ens demana que en els moments més dificils que ens puguem imaginar, siguem confiats. Que confiem en Ell, no en les nostres forces.

"no prepareu la vostra defensa" Ell mateix posarà paraules als nostres llavis.

¿perquè tant d'esforç en batalles dialèctiques amb el món?

Potser l'únic que fa falta per a convencer a tots els qui ens coneixen, ens veuen i ens senten, és que notin en la nostra vida la confiança total en Jesús. Si no tenim por de res, ni de perdre res, per confiança en Ell, tot serà diferent.

El nostre glosador ho diu amb un "lo primer es estimar", i ho remata amb "Déu ens dóna les referències del camí"

Avisats esteim. Però anem confiats en que "no es perdrà si un dels nostres cabells"

Joan Manuel Mercadal Victory

                                                                                                                       

Dimecres XXXIV de durant s’any.
Sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom.

Però no es perdrà ni un dels vostres cabells.

Lo primer ès estimar
I no als altres anar amb exigències
Per no ferir ses essències
De qui junt a noltros va.
Però es nostro modo d’actuar
No pot causar indiferències.


Tenc por de ses conseqüències
Que pot dur es fet de ser cristià.
Qualque vegada em va passar,
Vaig patir dures experiències.
En que totes aquestes ciències
Em fan créixer i madurar,
A Déu em fan atracar,
Que ès des camí ses referències.

Bep Guàrdia