quin canvi...

"ho haveu vist?" com deia aquell de la Tele?  des de que les obligacions laborals han tornat a la normalitat açò no és el que era. Ni aportacions diàries, ni gloses cada dia. El nostre Glosador ha estat de viatge, i així i tot n'ha enviada alguna; Ara ja torna a ser a Menorca, i reempren el seu ritme de rellotge. Veuren si jo li puc seguir el pas...

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                                      

Divendres XXXIII de durant s’any
Heu fet de la casa de Déu una cova de lladres.


Temps era temps, hi havia una marina en la qual els aucells cantaven de dia i els insectes ho feien de nit, els arbres creixien, les flors s’esbadellaven, i tota casta de criatures hi pul•lulava lliurement.

Qui entrava en aquella marina penetrava en la Solitud que és la llar de Déu, el qual habita en el silenci i en l’esplendor de la Natura.

Però va arribar l’edat de l’inconsciència, justament quan els homos van veure la possibilitat de construir gratacels destruint rius, arbres i muntanyes. Van aixecar edificis per al culte amb la llenya de la marina i amb les pedres des subsòl forestal. Pinacles, agulles, minarets apuntaven cap al cel, i l’aire es va omplir de sons de campanes, de clams d’oració, de càntics i exhortacions...
...I Déu es va trobar sense llar.

Bep Guàrdia

En una cova de lladres
tot podem anar transformant
quan no anam cercant
A Déu per entre els arbres.
Déu ses coses va amagant
Posant-les be davant
De noltros quan anam fent es marbres