Les basíliques, i el nostre cos

Diumenge, la dedicació de la basilica de la Sagrada Familia, a Barcelona; avui, dedicació de la Basílica del Laterà, a Roma. Però ens oblidem que nosaltres hem de ser les pedres vives que construeixen el Temple de l'Esperit Sant. Diu Sant Agustí que les pedres, per ben tallades i escairades que surtin de la pedrera, fins que no s'encaixen en una estructura ben plantejada no són edifici.; igualment nosltres, fins que no som fets a imatge de Déu i ben encaixats per la caritat, l'amor als altres, no som Església.

Jesús es refereix, a l'evangeli d'avui, al santuari del seu cos, quan els jueus entenen que parla del temple de Salomó; Sant Francesc d'Assis creu que Jesús li parla de l'ermita de Sant Damià quan li esta demanant que renovi l'Església; i nosaltes feim obres i rehabilitacions (necessàries casi totes) als nostres temples i ens costa refer el nostre cor i posar-lo en sintonía amb el que demana Jesús.

Siguem com Jesús, valents, i treguem del nostre temple interior tot allò que ens distreu i els impedeix ser veritables temples de l'Esperit.

Si la Sagrada Família és una basílica única i impressionant, obra de les mans humanes, com no ha de ser únic i impressionant el nostre cor fet de mans de Déu?

De la importància de l'Esperit i l'esperit humà ens parla en Bep, a la seva glosa i la seva introducció.

Joan Manuel Mercadal Victory

                                                                                                                             

Ell es referia al santuari del seu cos. Jn 2,13-22

La dedicació de la basílica del Laterà a Roma.

Sudha Chandran, una ballarina clàssica de la Índia contemporània, va veure truncada la seva carrera a la flor de la vida,quan li van haver d’amputar la cama dreta. Però després d’haver-li adaptat una cama artificial, va retornar a sa dansa i, encara que sembli increïble, va tornar a estar de nou al cim. Quan li van demanar com ho havia aconseguit, ella va respondre senzillament: “No fan falta peus per ballar”.

Ens hem de llevar ses pors,
Essent gros o bé petit,
He de dir que n’està escrit
Que de sa pell fins a s’os
Som temple de l’Esperit,
I tenint lliure s’esperit
S’allibera es nostro cos.