En condicions normals, el el Segle I, un cec era una persona sense futur, una persona sense capacitat de treballar, sense opció en el seu entorn. La seva (casi) única opció era demanar.
Aquest que ens presenta l'evangeli és prou viu per a saber que ha de demanar, demana veure-hi. No sabem si veure la claretat de la llum del sol i els contors de les persones que l'envoltaven o claretat per a discernir allò que haiva de fer o havia de decidir.
En ocasions són més cecs els que no saben on van que els qui no hi veuen. I encara més els que no volen entendre que van errats. Molts ni tant sols saben que són cecs.
Els cecs "fisics" avui en dia tenen mols recursos que els del S. I no tenien, des de les ajudes de les administracions fins a la possiblitat de escriure en lletres més grosses a l'ordinador, o que aquesta mateixa màquina els llegeixi els texts.
El cec de l'evangeli d'avui sabia que en Jesús tenia la salvació.
Però dels "altres cecs" d'avui en dia, que no veuen que han errat el camí o no tenen la claretat necessaria per a discernir més enllà de on li arriben les mans, o que no saben que Jesús els pot ajudar, aquests encara necessiten l'ajud de Jesús, i el nostre ajud.
Per a arribat fins a Jesús, el cec necessità dues coses: determinació davant tots els entrebancs i l'ajud dels deixebles per acostar-si. Només quan Jesús s'atura i els diu que li acompanyin el cec, els deixebles entenen el que han de fer.
Nosaltes ja ho sabem: estar atents, aturar-nos i ajudar els "cecs" dels nostres dies a trobar Jesús.
Joan Manuel Mercadal Victory
No hay comentarios:
Publicar un comentario