La escena de l'evangeli d'avui, és de les que ens fa pensar, i molt. Sabem que el nostre sistema de pensions, ara al segle XXI, deixa molt que desitjar, però, va tirant. El "sistema de pensions del S. I, era molt pitjor: les viudes quedaven desamparades i, si no havien tingut fills i filles que les acollissin a casa seva, es veien en una situació molt, molt dolenta, sense mirjans per a susbistir en moltes ocasions.
En aquesta tesitura, Jesús, atent com sempre a allò que passa al seu voltant, s'en dona compta de que una doneta posa "dos centims" en el lloc de les ofrenes del templa. és molt poc, però és TOT el que té.
M'ha fet pensar en una celebració de la eucaristia celebrada a San José del Kavitu, a Bolívia, a la seva de l'Amazònia. abans de la celebració una senyora d'edat avançada, va treure de la seva bossa dues flors i un ou. Era tot el que tenia, i ho donava per a compartir. Compartia la seva pòbresa. Era tot el que tenia.
Els que tenim molt...
Joan Manuel Mercadal Victory
Dilluns XXXIV de durant s’any.
Jesús veié que una viuda pobra tirava dues monedes de ses més petites.
Bep Guàrdia
El meu cor jo el tenc pobre
Que te molt per millorar
Es meu modo d’actuar
Permanentment hi he de fer obra.
Hauré de reflexionar
Si amb assumptes de l’altar
Només hi pos lo que em sobra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario