La felicitat i el seguiment de Jesús

Crec que per primera vegada des que vam començar aquesta aventura dels blogs a mitges, de les gloses, he retallat una part del que m'ha fet arribar el glosador, en Bep Guàrdia. (Perdona, Bep. Ho era molt llarg). Crec, que el fragment final del text, el que he insertat abans de la glosa, dóna prou per a reflexionar, per pensar-hi un poc.

Coincidim, Bep, en que les coses no tan sols no dónen la felicitat, sinó que en moltes ocasions la dificulten. La teva experiència a Ghana segurament t'hi ha ajudat. Les meves en les visites als missioners menorquins, també: casi sempre és més fàcil ser feliç sense tantes coses. Pero sense res, tampoc és posible!. ¡La dignitat de les persones i les seves necessitats vitals són a banda d'aquests raonaments!!.

Per als cristians el model de vida de Jesús és més important que tot el damés.

O, simplement, ens ensenya com hem de relacionar-nos amb els altres i amb les coses.

Joan Manuel Mercadal Victory

                                                                      

Dimecres XXXI de durant s’any.

Si algú vol venir amb jo i no m’estima més que a son pare i sa mare, que sa dona i els fills, que els germans i ses germanes, i fins i tot que sa pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Lc 14,25-33.

Si vull obtenir una felicitat duradora, he d'estar disposat a estimar as meu pare, sa meva mare... i fins a sa meva pròpia vida, menys que a sa manera de viure que ens mostra Jesucrist. I a perdre tot lo que tenc. De quina manera? No desprenent-me d'açò ni renunciant a allò altre (perquè, quan es renuncia a alguna cosa forçadament, hi quedes vinculat per sempre), sinó, més aviat, procurant veure-ho com el mal somni que en realitat és, i llavors, el conservi o no, haurà perdut tot domini sobre jo, i tota possibilitat de danyar-me. I per fi m’hauré alliberat del meu somni, de sa meva foscor, de sa meva por, de sa meva infelicitat ...

Dediquem, idò, un temps a tractar de veure tal com són cada una de les coses a les quals m'aferro: un somni que, d'una banda, em proporciona entusiasme i plaer i, d'altra, preocupació, inseguretat, tensió, ansietat, por , infelicitat ...

Mon pare i ma mare: un somni. Sa dona i els fills, els germans i germanes: un somni. Totes les meves pertinences: un somni. La meva vida, tal com és: un somni. Cadascuna de ses coses a ses quals m'aferro i sense ses que estic convençut que no puc ser feliç: un somni... Per açò hauré d’estimar més es model de vida de Jesús que mon pare i ma mare, sa meva dona i els meus fills, els meus germans i germanes... i fins sa meva pròpia vida. Per això hauré de deixar totes ses meves pertinences, és a dir, deixaré d'aferrar-me a elles, i d'aquesta manera hauré destruït la seva capacitat de danyar-me. Després, finalment, experimentaré aquest misteriós estat que no pot ser descrit amb paraules: l'estat d'una felicitat i una pau permanents al que en diem el Regne. I comprendré com de cert és que qui deixa d'aferrar-se als seus germans i germanes, al seu pare, la seva seva mare. als seus fills, a les seves terres i possessions ... rep es cent per un i obté sa vida eterna que continua després de sa mort, però no hi comença.

Qui te cruixit es cos seu

Es troba afeixugat

I amb s’esperit cansat

Ha de cercar es relleu

De lo que l’ha desgastat

A rès ha d’estar aferrat

I caminar cap a Déu.

Bep Guàrdia