coses que passen...

Déu no ès de morts, sinó de vius

Hi havia un metge que tenia un ca, que sempre anava amb ell a totes les visites que feia. El metge en qüestió, tenia fama de ser un homo creient.

Un dia, anant a visitar un malalt terminal, com sempre, quan va entrar a casa d'aquell malalt, el ca va quedar assegut damunt al portal, esperant la sortida del seu amo. Mentres, a dintre, el metge feia la seva feina, i el malalt, conscient de lo que li esperava, li va demanar:

- “Sr. Doctor, vostè que ès un homo entès, ¿què hi trobaré després de la mort?”
- “Em sap greu, però a n’açò no li se respondre, perque no conec ningú que m’ho hagi pogut explicar.”

Quan varen enfilar el passadís de sortida de la casa, rallant metge i malalt sobre sa seva malaltia, es va sentir una renou de gratat a la porta d’entrada, a lo qual es malalt va demanar lo que devia ser, responent el metge que era el seu ca que l’esperava ansiós.

- “Que entri!”, va dir el malalt. Quan varen obrir sa porta, ben a la vegada, va entrar el ca remenant coa, i pegant bots i títeres.

En aquest moment, es metge, acariciant el ca va dir:

- “Tenc una resposta a la teva pregunta: El ca, no sabia que hi havia a l’altre banda de la porta, perque no ho veia, però estava segur de que hi trobaria l’amo, per açò ha entrat tan alegre; amb aquesta actitud ens podem mirar la mort”.

  

Un no s’ha d’obsessionar
Ni perdre sa bona mida
Sa persona revestida
Des pensament més cristià
Es present ha de cultivar
Qui no sap que fer a aquesta vida
Només pensa en sa de més allà

Oients sa tecnologia
Fa estona que duu sa dèria
A més ès afirmació sèria
Afirmar sa teoria
No desapareix sa matèria
No desapareix sa matèria
Només passa que canvia

Per coses d'aquelles males d'explicar va resultar que la glosa que vam preparar per avui, i que va emetre "el mirall de l'Església de Menorca" divendres passat, no tan sols no va acabar de sonar, sinó que no era de l'evangeli del dia. El glosador la fa ver...pensant que l'evangeli era un altre. Encara no sabem d'on se'l va treure.

Existeix la possibilitat que el text d'avui, que tracta de la resurrecció dels morts i de les polèmiques que generava en temps de Jesús, fos massa complex per a glosar-lo. jo me'n veuria en un embull per a fer-ne un comentari. Només recordar-vos la darrera frase: "Déu és un Déu de vius!",

Que aquest pensament ens ajudi a acabar una setmana que vam començar celebrant tots els Sants i commemorant tots els fidels difunts. no ens quedem en la porta. Entrem en el Regne. Jesús ens hi convida.

Vista l'errada, n'ha feta una altre, amb l'evangeli que toca per a avui. Com que no l'hem gravada, queda només en lletra. La música la hi podem posar vosaltres...

Joan Manuel Mercadal Victory

                                                                                                                          

Diumenge XXXII de durant s’any.