Els difunts, germans, pares, avis, oncles i ties parents llunyans i coneguts, mereixen que els recordem, no tant com a absents, sinó com a adelantats. Ens van al davant en un camí. És un camí incert, del que sabem on comença, la mort, pero no sabem com discorre, ni com acaba, ni quines opcions tenim de fer-hi modificacions. No en sabem casi res, d'aquest camí que s'inicia amb la mort.
Només sabem que Jesús, mestre per molts de nosaltres, ens diu que no tinguem por. Que Ell és amb nosaltes fins a la fi dels Temps (no del nostre temps). I que Ell ha vençut la mort.
Joan Manuel Mercadal Victory
Commemoració de tots els difunts.
Jo som el camí, la veritat i la vida.
Un Veí va trobar en Toniet quan aquest cercava alguna cosa de genolls just davall d’una farola. .
- Què cerques Toniet?
- Sa meva clau. L’he perduda.
I agenollats tots dos, es varen posar a cercar sa clau perduda. As cap d’una estona, va dir es veí.
- On l’has perduda?
- A ca meva.
- Sant Déu!!! Idò perque la cerques aquí?
- Perque aquí hi ha més llum.
De què val cercar a Déu a llocs sants si a on l’he perdut ha estat dintre del meu cor?
Des "jo" m’he d’haver buidat
Perque hi capi bona mida
Del Déu que sempre ens crida.
Dins nostre Ell s’ha instal•lat
Ell sempre ens convida
A "camí, veritat i vida"
en lloc des "jo" tenir posat
No hay comentarios:
Publicar un comentario