La comparança del poble d'Israel amb la vinya del Senyor és molt corrent en els textos de l'Antic Testament. Per quan Jesús la fa servir està utilitzant un llenguatge que als seus seguidors i als jueus en general els és conegut.
Nosaltres, potser no tenim el bagatge històric de la metàfora, però com a cristians sabem indentificar amb una certa facilitat els papers de la narració.
El Fill ve a recompomdre la relació entre el poble i Déu. De sempre ha estat una relació asimètrica, amb un poble infidel i un Déu constant en el perdó i en l'aliança a pesar de les infidelitats i els pecats del poble jueu. La resposta dels vinyaters és la resposta dels poderosos del poble: acaban per sempre el problema. I és la intenció dels fariseus i els sacerdots, davant el "problema" de Jesús.
Deixant totes aquestes intencions dels mestres de la llei, Jesús s'avança al temps i anuncia el que serà una gran novetat: el Regne de Déu és per a tots, jueus i estrangers, esclaus i lliures, homes i dones.
Nosaltres, aparentment, hem arribat tard a aquesta discusió: Som els nous vinyaters que hem pres el relleu dels jueus, es nous teballadors de la vinya. ¿Però realment esteim donant al Senyor els fruits que espera de nosaltres? La nostra tasca te el resultat que el Senyor vol? Esteim sembrant com Ell vol, amb la seva llavor, o amb la nostra? el prediquem a Ell o a nosaltres?
--Ajudeu-nos Senyor a fer sempre la feina amb les vostres eines, amb els vostres mètodes, amb el vostre amor. Així vos podrem presentar els fruits com Vós voleu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario