La capacitat d'exigència de Jesús sembla no tenir límits. Avui ens demana estimar els enemics! i perdonar als que ens persegueixen!.
L'argument que esgruiemx, és demolidor. En tot moment de la història i en tots els llocs del món, tothom ha volgut ser amics dels seus amics. Convidar els coneguts que ens han convidat, correspondre amb regals als que ens han fet regals, felicitar el Nadal als que ens han escrit felicitant-nos l'any passat... ¿no fan el mateix els publicans?
Hem sentit en ocasions que ens demanen si els homes de bona voluntat no fan les mateixes bones obres que els cristians, si la cooperació internacional de les ONG's laiques de tot el món fan la feina igual de ben feta que els missioners o les obres de l'Església... i, malauradament, hem de dir que si, que ho feim tots igual. Dic "malauradament" perque les nostres obres han de ser "qualitativament" diferents de les que fan els no creients. No tècnicament, però si de motivació, de gratuitat, de despreniment, de generositat, d'AMOR.
Les cinc icones que encapçalen l'escrit d'avui són de persones exemplars per a la notra manera de fer les coses. Alguns són sants o beats reconeguts per les Eslgésies, altres no són catòlics, algun no és cristià; però tots, sense excepcions, han estat mestres en donar-ho tot. Sense reserves. Estimant els enemics, pregant pels qui els perseguien...
Els publicans no ho fan.
-- Senyor, fes que amb l'exemple de tants que ens han precedit, sapiguem perdonar els qui ens persegueixen, i fins i tot els que ens ignoren.
No hay comentarios:
Publicar un comentario