Les diferències entre els pobres i els rics no són patrimoni dels nostres temps. Sempre hi ha hagut aquestes diferències.
La narració de Llatzer i el ric n'és un exemple. En ocasions s'ha emprat aquest text per a intentar conhortar els pobre en aquest món i "defensar" que la seva recompensa serà en l'altra vida. La intenció, crec. no devia ser la de la justificació, sinó la de la denuncia.
La ilustració d'avui afegeix elements més propers per a la reflexió. Ja no és "un ric" sinó els notres món occidental ric; ja no és "un pobre" sinó que és un continent pobre.
La fossa immensa que separa uns i altres en la narració de Lluc s'ha convertit en un mar carregat de patrulleres, de radars i de guardes... i de discriminació i de rebuig per als pocs que salven la vida travessant el mar.
Déu clama al costat dels pobres. Fins i tot en el cas que els pobres ens poguessin perdonar la nostra indiferència i el nostre rebuig, Déu ens demanarà comptes de la nostra actitud. Déu no vol que ningú pateixi. Déu clama a favors dels pobres.... i nosaltes ens feim els sords.
-- La nostra manera de viure condemna altres a la pobresa. Feis, Senyor, que sapoguem compartir el que tenim amb ells, i no tan sols les miques que ens sobren i que cauen de la nostra taula.
No hay comentarios:
Publicar un comentario