Josep, espos de Maria, és un personatge enigmàtic. No per les seves paraules, que en cap dels evangelis n'apareix cap. Ni per les seves obres, que són sempre a voler de Déu.
Però com de tants personatges dels evangelis no en saben l'edat, ni altres detalls que ens fan més fàcil sintonitzar amb el fons de la persona.
Sense ebtrar en detalls, mireu les dues icones que acompanyen l'escrit d'avui. Un és "ancià"; l'altre és un "pare jove".
Hi ha diverses tradicions sobre el seu orígen sacerdotal, hi ha un gram buit sobre la seva mort...
Josep te, a pesar de tot el que no sabem d'ell, una gran qualitat: sap percebre el que Déu li demana. Els evangelistes fan arribar a Josep aquest "voler" de Déu a través de somnis, d'aparicions d'àngels, etc.
Josep, sense obrir la boca, accepta sempre la voluntat de Déu, es posa en feina per a fer possible el que Déu li demana. És un "nou Abraham", que es posa en camí quan Déu li demana, marxa amb la seva família a Egipte i d'allà retorma per a alliberar el poble.
Josep va tenir, amb tota seguretat, un paper importantíssim en la educació de Josep. No pot esser d'altra manera en una societat tant patriarcal com la jueva del Segle I. Josep, fent la voluntat de Déu, va acompanyar Jesús en els seu creixement humà i espiritual, sense el que Jesús, essent Fill de Déu, hauria estat diferent.
El paper de Josep, "Pare Putatiu", "el que feia de pare" és fonamental. intentem anar una mica més enllà del l'esperit comercial del "dia del pare" i preguem Josep que ens ajudi ara i sempre en la nostra tasca amb els fills.
-- Senyor, feis que, com Josep, sapiguem entendre els teus missatges, que acceptem com a teus els que ens envies, i que ens posem en camí per a fer la vostra voluntat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario