A l'hort de les Oliveres, Jesús tornarà a reafirmar aquest mateix sentiment: "Què he de dir? Pare, salva'm d'aquesta hora? Però jo he vingut per arribar en aquesta hora! " Jesús te plena consciència que la seva missió no és cosa seva, que és un enviat, que te la feina programada. Amb tot l'assumeix lliurement. L'escena, continuació de la curació d'ahir, ens mostra un Jesús que dóna la cara, que enfronta els qui el volen acusar i, en certa manera, els dóna motius per a fer-ho.
Però ell, el Fill, no pot fer res pel seu compte, fora d'allò que veu al Pare. Jesús no assumeix la seva mort per obediència cega. L'accepta perquè, veient el Pare que és l'Amor, es dóna amorosament.
L'Amor -Déu és Amor- és el motor de la vida de Jesús, és el referent que el Pare li ha donat, per tal de saber quina és la seva tasca en el món.
La fugida de les nostres obligacions amb els germans és, en ocasions, fer només la nostra voluntat. La voluntat de Déu és que tots se salvin, que la Justícia sigui universal, que els drets de les persones siguin reconeguts i preservats arreu.
La Voluntat de Déu i la dels homes generalment és contraposata. L'egoïsme ens fa ser així. Jesús ens mostra que és possible viure d'una altra manera.
-- Feis, Senyor, que acceptem la vostra voluntat. Ho resem en l'oració que ens vau mostrar, però no sempre hi esteim disposats. Canvia el nostre cor, posa'l en sintonia amb el vostre Amor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario