Al llarg de tota la vida, Déu va donar molts senyals per tal de confirmar la filiació de Jesús. Des de l'estel del Portal, amb els màgics d'orient, passant per la manifestació en el baptisme, la transfiguració del Tabor, mes privada.
Però molts encara no havien entès que el Pare i Jesús éstan en plena comunió, que el que fa Jesús és que el el Pare li ha manat, allò pel que l'ha enviat. Però no és tant sols una mena d'obediència, que també existeix, de fer el que li ham manat. Avui en diu una passa més: "el Pare està en mi, i jo, en el Pare."
Per un poble com el jueu, aquesta "familiaritat" amb Déu és impensable. El que més s'havia arribat, era a anomenar algún patriarca com a "amic" de Déu. Jesús es situa, no al costat, sinó "en" el Pare. Dues coses o dues persones no poden estar en el mateix lloc, sinó és que siguin una mateixa cosa i l'anomenem de dues maneres diferents.
Déu és en Jesús i Jesús és en Déu. Aquesta professió de fe ens ha d'ajudar a descobrir la importància del fet: Déu també està en nosaltres i nosaltres hem d'estar en Déu.
La nostra vida tindrà un color nou.
-- Fes, Senyor, que siguem una sola cosa amb el Pare, dòcils al sens manaments, disposats a ser germans de tots per a poder ser fills d'un mateix Pare.
No hay comentarios:
Publicar un comentario