Amb la tradicional simplicitat de les icones, aquesta mostra casi tots els aspectes fonamentals de la paràbola de l’evangeli d’avui. En el panell central, l’abraçada del pare i el fill que retorna, el criat que porta les noves vestidures i el germà que te un posat expressiu, ple estranyesa. En els panells inferiors, (de dreta a esquerra) la sortida de casa del fill, amb la bossa dels diners, la festa de la vida de disbauxa, i el moment de reflexió, abans de tornar.
Hi ha una pista important: el pare ja és el Pare, amb la corona que ens el assenyala com a tal.
Ja coneixem el text, però ¿perquè l’hem etiquetada com "del fill pròdig"? Senzillament perquè ens és el més còmode: és el dolent, el que ha fallat.
Però podria ser la paràbola "del germà enfadat", que posa els seus interessos, legítims, per damunt de la celebració de la recuperació del germà.
O "del Pare bo", que és al final el que Jesús ens vol mostrar. Encara que el focus de l’acció siguin les corredisses del petit de la casa, el "prota" és el Pare, que mai vol distanciar-se dels fills, i que accepta que la seva llibertat sigui tan gran que vagi fins i tot en contra dels seus pensaments i de les seves preferències. Després de tot cap dels germans respon al que semblen ser els ensenyaments del pare, -un perquè se'n va i l'altre perque no sap perdonar-però ell els estima igualment tots dos.
Hi ha detalls en el text per a escriure un llibre, més que un post en el blog. Només un, per mostra. El Pare, que espera el petit amb ànsia, també surt a rebre l’altre fill, que esta dolgut per l’acollida del que ha tornat, per a fer-lo entrar en raó de què és el més important.
Quantes vegades som "germà gran", enfadats pel tracte que reben altres?
Quantes vegades sabem esser "pare bo" acollint i estimant fins i tot a aquells que pensen i fan diferent de nosaltres?
Quantes vegades som "fill pròdig" i ens costa de reconèixer que ens hem equivocat? Sabem retornar al Pare i demanar-li perdó?
No hay comentarios:
Publicar un comentario