Després d'haver sentit la "paràbola del Pare bo", entenem perquè Jesús posa com a "contraexemple" aquest empeat deslleial i dolent.
En les nostres matemàtiques elementals, la multiplicació de 70 vegades 7, ens resulta fàcil, pero en les matemàtiques del Regne ens resulta difícil de fe, d'acceptar. En el llenguatge simbòlic el 7 és un nombre complert, que expressa plenitud. També ho és el 70, deu vegades més. Així 70 vegades 7 te un sentit de plenitud, casi d'infinit. Jesús ens demana personar el germà sempre, i açò és molt més difícil que multiplicar amb la "tabla" del 7.
¿Com pot ser que arribin a deure seixanta milions de jornals? ¿com es pot pagar mai aquesta suma de diners, ni venent els fills i la dona com a esclaus? La comparació amb el deute que reclama el servent perdonat és intencionadament petita, pero ell es mostra inflexible.
Per a Jesús tot està encaminat a la darrera frase: El Pare del cel està disposat a perdonar-ho tot a tots... si nosaltres esteim disposats a fer el mateix. Si no ho feim així, serem posats en mans dels botxins.
Fer comparances entre els desnonats dels bancs per no pagar la seva hipoteca i els "forats" que tenen els propis bancs i que s'han d'omplir amb diners públics, és massa fàcil.
Però també hem de saber girar l'exemple: perdonem nosaltres els altres, encara que sigui molta la seva culpa? La història que conta Jesús podria ser al revés: "un home al que ha estat perdonat un petit deute no és capaç de perdonar el qui li deu mils de milions..." Que hi diria, Jesús?
--Senyor, feis que sapiguem estimar els altres, perdonant-los com Vós ho feis, sense condicions ni contrapartides.
No hay comentarios:
Publicar un comentario