Jesús sempre ens sorprèn. Quan els grecs, amb els deixebles, demanen de veure’l, els explica quina haurà de ser la seva pròpia vida: donació total, generositat, servei, disponibilitat.
Aquesta ha de ser també l’estil de vida dels seguidors de Jesús, el nostre estil de vida. “Si el gra de blat no cau a terra...” Si el sembrador plany els grans de blat, la collita serà minsa. Si ens volem guardar per a nosaltres mateixos la nostra fe, si ens guardem la nostra vida, perdem el temps, perdem la vida.
La Vida dels seguidors de Jesús, com ho va ser la seva, ha de ser donada. Els màrtirs la donen tota a la vegada; els missioners la donen tota sencera; els altres l’hem de donar poc a poc, en el servei de cada dia. La vida dels seguidors de Jesús és com el llum d’una llàntia, que com més se dóna, més claror fa.
Tots tenim moments en que no ens veim capaços de donar-ho tot, moments en que demanem el Pare que “passi aquell calze”. Com Jesús deim “Pare, salveu-me d’aquesta hora”. Ens costa donar-nos, donar testimoni, perdre el temps, la vida. Jesús ens diu que qui ho faci glorifica el seu nom.
Conta l'evangeli que es va sentir una vue. Jesús ens confirma que no és per a ell, que s'ha sentit. Ell ja l'havia sentida al Jordà, al Tabor, en el seus moments de pregària, al cor. Aquesta veu es va sentir per nosaltres, per a donar-nos certesa en la fe.
Demanem, en aquesta recta final de la quaresma, que perdem la por, que donem testimoni amb la nostra vida del seguiment de Jesús. Així Déu glorifica el seu nom.
-- Senyor, doneu-nos coratge per a ser testimonis del vostre amor en el món
No hay comentarios:
Publicar un comentario