Totes les comparacions són odioses, però per als jueus, les comparacions amb altres pobles pagans encara ho eren més, sobre tot si donaven per bo l’exemple dels estrangers.
El passatge de Jonàs i la seva predicació a Nínive era coneguda de tots els jueus. Coneixedors de la història de la salvació, sabien que intentant fugir del manament de predicar entre els pagans, Jonàs va ser engolit per una balena i escopit a la vorera del lloc on no volia anar. Ell i la gent de Nínive van acceptar aquest fet com a senyal de Déu i es van convertir.
Jesús els retreu la duresa de cor, que davant tantes manifestacions de l’amor de Déu, no saben entendre que els demana el Senyor. A nosaltres ens passa molt sovint. Qualsevol punt negatiu, en la història de l’Església, en la conducta dels bisbes, en els fets quotidians dels capellans i dels diaques, ens és suficient per a qüestionar o fins i tot oblidar tant de bo que l’Església ha fet i fa.
Encara més; en ocasions, darrera la crítica a l’Església, que pot ser legítima, hi va un rebuig de la figura i la persona de Jesucrist.
Intentem revisar aquestes actituds, tant les dels pastors que amb el nostre testimoni de vida desdeim el nostre ensenyament, com les dels que per aquestes actituds es fan enfora de l’Església i de Jesús.
Els senyals de l’amor de Déu que, a través dels segles, ha fet l’Església en nom de Jesucrist, com els que va fer Jesús en nom de Déu, són molt més significatius que els pecats que puguem cometre els cristians i els pastors.
Atendre els Senyals de Déu ens pot ajudar a retrobar el camí que potser hem despistat amb els "anti-senyals" que hi ha en el món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario