El raonament de Jesús sembla molt simple. Acollir un infant forma part de les respostes més bàsiques de l’essència humana. El rebuig d’un infant pràcticament esborra tot rastre d’humanitat de qui és capaç de dur-lo a terme.
L’enllaç entre l’acolliment de l’infant i el de Jesús i entre aquest i el del Pare, tampoc és massa complex. “els amics dels meus amics són els meus amics” deim col•loquialment.
El punt central és fer-ho en “nom de Jesús”. És fàcil acollir, però fer-ho a l’estil de Jesús...; és fàcil estimar, però fer-ho al seu estil...; és possible perdonar, però fer-ho com Ell...
Fins i tot és factible treure dimonis, però per a Jesús el que importa és que sigui fet en nom seu. Per a Ell resulta important perquè marca diferències substancials entre una manera de fer i una altra. La seva manera, l’estil del Regne, és especial, va molt més a fons.
Molts són els que estimen, acullen, perdonen i no confessen Jesús com a Senyor, o tenen entrebancs per a fer-ho. En el nostre món d’avui, molts troben dificultats en la mateixa Església per a declarar-se seguidors de Jesús. Les nostres mancances, els nostres pecats, les nostres debilitats fan poc creïble el missatge de Jesús.
Moltes vegades feim les coses en el nostre nom, en lloc de fer-ho en nom de Jesús, i ens equivoquem. Voler ser l’eix de les nostres accions, en lloc de ser-ne només el terminal executor, fa que hi posem bona part de les nostres flaqueses. Entre altres el fer de no saber reconèixer el bé que fan altres fora de l’Església.
Facen l’esforç de fer les coses en nom de Jesús, al seu estil, amb tota la confiança posada en ell. Serà molt millor per a tots.
No hay comentarios:
Publicar un comentario