2012-10-10 Fa una setmana vaig començar la reflexió sobre el Parenostre, una pregària en aparença senzilla, que molts sabem de memòria, però que te un fons molt més pregon del que ens imaginem moles vegades.
En les poques frases del Parenostre es troben resumides les intuïcions fonamentals del cristianisme: Déu és Pare de tots. Açò suposa un gran canvi, una mirada absolutament nova a la relació amb Déu i amb els altres. Des de la mirada de l'Antic Testament, aquesta paternitat és impensable per a un Déu omnipotent, omniscient, sobretot per la proximitat que suposa, però també per la proximitat que implica envers els altres, que es tornen germans.
Santificar el nom de Déu, tant important per als jueus, segueix essent important per als cristians. És el retorn agraït a Déu de la nostra pròpia identitat com a fills
Podríem seguir frase per frase, però l’espai del blog no dóna per tant. Només ens fixarem en una frase més: “Així com nosaltres perdonem”. En massa moments de la nostra vida en els que resem aquesta pregària passem de puntetes per aquesta frase. Sembla talment que diem “com si nosaltres perdonéssim...”.
Siguem capaços de fer un treball d’aprofundiment en aquesta pregària.
És la que el Mestre ensenyà als seus seguidors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario