Les guineus, animals que a Menorca només coneixem pels documentals, tenen costum de fer-se un cau, i si es possible amb una sortia d’emergència, per al cas de ser atacades per un depredador.
Amb la seva astúcia proverbial, es posen a resguard del que pugui passar en la seva vida, en la cria de les seves guineuetes. El mateix passa amb els ocells, que es preparen estada en un raconet per a poder defensar-se i criar amb una certa seguretat els seus polls.
Ni tant sols els animals estan totalment a “veure venir”.
El Fill de l’home, es posa tot ell en mans de Déu, sense assegurances, sense bitllets de retorn, sense segones opcions. Aquesta actitud, que ni tant sols els animals “irracionals” poden assumir, és la que ens demana Jesús.
El propòsit de seguir Jesús implica aquesta capacitat de renunciar a totes les seguretats: Res es pot anteposar al Regne i al seu servei. Ni tant sols allò que en condicions normals podria servir d’excusa per a casi qualsevol compromís.
La disponibilitat per al Regne ha de ser total, i sense reserves. Tant sols alguns privilegiats són capaços de respondre d’aquesta manera a la crida de Jesús. Alguns, els missioners ho fan deixant casa i família, partint sense lloc on reposar el cap. I quan, al cap dels anys s’han adaptat al lloc on viuen, i han fet amistats, són enviats a espargir la llavor de l’evangeli una mica més enllà, altra vegada en mans de Déu
Prenguem exemple de fer camí, sense mirar enrere. Qui llaura mirant enrere deixa la rella clavada a la primera roca que no ha vist venir. I els bous del Regne no tenen “marxa atras”. Aprenguem a mirar endavant, a llaurar amb els bous que tenim i a posar la confiança en Déu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario