Encara que el
text sembla afavorir la contraposició entre acció i contemplació, hem de
procurar veure que tant una com altra són imprescindibles.
A la casa dels
amics de Jesús, una de les germanes es fa càrrec de la atenció humana, mentre l’altra
s’encarrega de l’atenció espiritual. Una i altra són necessàries fins i tot des
del punt de vista del “protocol”: Si no li donem “pa i aigua”, malament; si el
deixem tot sol, malament.
L’equilibri entre
l’acció i la contemplació és proposat per Jesús amb la seva vida i a Marta li
posa en evidència que no ens hem de preocupar
exageradament per cap de les coses d'aquest món.
La contemplació,
posar la nostra vida en presència de Déu, és el que ha de donar sentit a la
tasca que desenvolupem, també a les més humanes, també a les que en aparença no
tenen a veure amb l’esperit.
Estar en presència
de Déu dóna un sentit diferent a totes els coses que feim, també les més senzilles.
Maria, escollint aquesta opció mes contemplativa, pot donar sentit a qualsevol
activitat, però la pura activitat no pot donar sentit a la vida.
Com passa en una
barca enmig del mar, si ens quedem tan sols contemplant la posta de sol, sense
adonar-nos, anirem arronsant, potser fins a les penyes; si veritablement volem
gaudir de la posta de sol, hem de mantenir la posició, anar fent camí, alhora
que el sol fa el seu.
Posar els ulls en
Déu ens manté en acció en el món. No deixem que el món ens faci tancar els ulls
a Déu
No hay comentarios:
Publicar un comentario