14. Celebracions dominicals en la Campanya del Domund 2012.

Sv 7,7-11. Comparada amb la saviesa, tenc la riquesa per no-res
Salm 89. R. Que el vostre amor, Senyor, no trigui més a saciar-nos i ho celebrarem amb goig tota la vida

He 4, 12-13 La paraula de Déu esclareix les intencions i els pensaments del cor

Mc 10,17-30 Vés a vendre tot el que tens, i vine amb mi

Les lectures que l’església ens proposa a la reflexió d’aquesta setmana són un toc d’alerta sobre quins han de ser els nostres centres d’atenció. El llibre de la Saviesa ens posa de relleu que la riquesa no val res en comparació amb el seny. Ni tant sols la salut és comparable amb la Saviesa. “La seva claror no s’apaga mai” Es que la Saviesa, llegida amb ulls cristians és Crist, el nostre tresor. Un tresor que ens arriba en forma d’amor, un amor, com diu el Salm que ens omple del tot.

Aquesta Saviesa, aquesta Paraula de Déu és viva i eficaç, esclareix les idees i les intencions. I, si l’escoltem, ens empeny en la vida.

Hem sentit a l’evangeli com valora Jesús els riqueses: no fan més que nosa per a ser el seu deixeble, el seu seguidor. “És mes fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla...”

I qui es podrà salvar? Déu ho pot tot, i aquells que ho deixen tot i es posen del tot en mans de Déu reben el cent per u del que han deixat i també el cent per u en persecucions.

Aquesta crida a deixar-ho tot, de posar-se del tot en mans de Déu és la que tots rebem i esteim obligats a respondre... resposta, però, que tant sols alguns donen realment.

Aquesta experiència de rebre cent per u és la que tenen els missioners. Tots els que hem pogut tenir una experiència a països de Missió, encara que sigui només visitant els missioners veim que la generositat dels missioners te una resposta generosa per part dels que l’acullen, per pobres que siguin.

Els missioners troben ja en aquesta vida, el tresor que Jesús promet, encara que als ulls humans, comparteixin pobresa. La Llum que els acompanya, la Saviesa que els guia és la que hem sentit a la primera lectura: “m’han vingut tots els bens”

També han viscut en la seva pròpia carn l’experiència que ens conta la carta als hebreus: la Paraula de Déu els ha ferit com una espasa, i en ocasions els ha empès enfora de pares majors, a llocs incomunicats, però han respost amb generositat.

Avui l’evangeli ens interroga a cada un nosaltres. Tots som aquest home que demana “que he de fer per posseir la vida eterna?” I la resposta de Jesús segueix essent la mateixa, i si veritablement el volem seguir ens segueix exigint: Ven tot el que tens i doneu als pobres. Hem de parar atenció, perquè aquesta resposta és absolutament la contrària de la que ens dóna el nostre món. Un món que en lloc de donar als pobres dóna als rics, injectant als bancs en els últims dos anys diners suficients per a eradicar la fam al món durant 54 anys, segons els càlculs menys extremats.

Els missioners han sentit aquesta crida i l’han acceptada. Però la podem escoltar de moltes maneres. Perquè tots no som cridats a anar a Àfrica o a Sudamèrica o a Xina. Al que tots som cridats, com a batejats és a participar en la Missió d’escampar la Paraula de Déu, tots hem de ser “Missioners de la fe”. I açò ho podem fer de molts maneres.

En primer lloc, posant en valor, com hem sentit a la primera lectura, el do de la Llum de Crist que hem rebut. Si valorem aquest do, encara que visquem en austeritat, tindrem totes les “riqueses”. No les del món, sinó las del Regne.

En segon lloc, escoltant la Paraula i fent pregària del que hem escoltat. Aquesta Paraula feta pregària , que esclareix intencions i pensaments, com diu la carta als Hebreus, és el motor dels missioners, i ha de ser també el nostre motor per a participar en la vida parroquial, també per al nostre testimoni enmig del món.

En tercer lloc, compartint de manera justa el que tenim. Hem sentit a l’evangeli que les riqueses no fan sinó nosa per a entrar al Regne, per a viure els valors del Regne. La nostra riquesa, posada a disposició dels pobres, ens donarà el cent per u en el Regne.

La missió central de l’Església és la evangelització, l’atenció als pobres i la celebració de la fe. L’any de la fe, que hem obert aquesta setmana és una invitació a la conversió, i aquesta conversió passa necessàriament per la renovació del impuls a evangelitzar. “a missió “ad gentes” constitueix el paradigma (el model) de tota l’acció apostòlica de l’Església”, va dir el Sant Pare als Directors de les OMP, el passat mes de maig. En els missioners es conjuguen perfectament les tres accions essencials de l’Església, per açò són proposats pel Papa Benet com a exemples.

La seva presència evangelitzadora, que lluita contra la pobresa allà on es troba i que celebra la fe compartint la pròpia amb els que estan en el començament de la seva iniciació cristiana, ha de ser exemple per a la nostra acció pastoral, també a Menorca. La cooperació amb els missioners és molt important. La nostra pregària en favor d’ells és imprescindible. També ho és la aportació econòmica que, en temps de crisi, és més difícil però més necessària qui mai. A l’Eucaristia en que tot d’una participarem, tinguem present la Missió i els missioners, enviats per l’Església com avançats en la predicació de l’Evangeli, però no ens conformem amb açò, sinó que facem el possible per a compartir amb ells allò que tenim.