Les paraules que surten de la boca de Jesús són molt dures, i alhora, relativament fàcils de complir. El seu exhort cap a les ciutats en les que ha estat, en les que ha predicat i ha fet gestos per mostrar l’amor de Déu, que són els miracles, és fort, però no planteja exigències de difícil compliment.
Aquestes ciutats han estat escenari de diverses manifestacions de Jesús. Els seus habitants han sentit la seva paraula però amb tot no han acceptat la seva proposta de vida. Per als jueus el fet que Jesús afirmi que els pagans estrangers de Tir i de Sidó s’haurien convertit els és una ofensa, casi insufrible.
En els nostres dies les afirmacions de Jesús es poden traduir passant d’un símil geogràfic a un símil educatiu. Ai de tu!, que has rebut dels pares una educació; ai de tu, que has pogut seguir el procés de la iniciació cristiana a la parròquia; ai de tu! que has volgut viure els sagraments, però no han canviat la teva vida.
Jesús no exigeix d’entrada altra cosa que obrir la porta. Sap que el qui li obra el cor canvia, qui l’acull ajusta la seva vida als valors del Regne. Per açò recrimina que li tanquem la porta.
Ja ho diu el Llibre de l’Apocalipsi: “Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi”. Aquesta és la proposta de Jesús. La resta vindrà sola.
Siguem atrevits: obrim la porta!
No hay comentarios:
Publicar un comentario