La importància dels infants per Jesús es posa de manifest en diversos passatges. Les seves actituds són destacades per Jesús com a exemple a seguir. Avui, potser, va una passa més enllà: No tan sols són exemple, sinó que ser com ells és condició per a entrar al Regne.
Els infants reuneixen les actituds i valors del Regne i les viuen amb senzillesa, sense donar-se’n compte, sense donar-se importància. Segurament és per açò que la seva imatge és la referència.
L’esforç dels deixebles de Jesús ha de ser tornar a ser infants per al Regne perquè és la seva petitesa la que els posa al davant del que entren al Regne. No hi ha ningú més important que el més petit dels infants.
Encara més, ell mateix e posa en el lloc dels infants o, segons com s’entengui, posa els infants en el seu lloc: tot el que vulguem fer-li a ell ho hem de fer a aquests petits, als marginats, als pobres. Si estaríem disposats a fer alguna cosa per Ell, hem de saber fer-ho per aquests petits, de cos o d’esperit.
Finalment apareixen els àngels, de la guarda, com en deim habitualment. En un cert to d’amenaça, Jesús ens recorda que tots tenim un àngel de la guarda, i que els dels infants estan molt ben situats davant Déu.
Els àngels, missatgers de Déu i defensors nostres ens acompanyen sempre, a pesar dels nostres oblits i de les nostres infidelitats. Recuperem amb esperit adult i madur el record d’aquesta presència amorosa de Déu que es posa al nostra costat en els moments difícils i en els moments de festa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario