La carn, la sang, generen entre els jueus moltes prescripcions rituals. Des de temps antic, no tots els animals poden esser menjats, ni poden ser morts de cualsevol manera, sinó que han de complir uns requisits.
La sang és, per als jueus, la vida mateixa, que no pot esser utilitzda com a aliment. Com Jesús pot dir "mengeu el meu cos, beveu la meva sang"?
Aquesta proposta "cannibal" en aparença, va escandalitzar molts jueus, que fan deixar de seguir Jesús a causa d'aquestes paraules.
Hem de reprendre el sentit simbòlic que comentavem ahir, del pa, que no és altra cosa que el blat capolat, esmicat, que deixa de ser ell per a ser pa, per a entendre que ens diu Jesús.
És el moment de passar de l'Antiga Aliança a la Nova, i Jesús marca aquest pas posant-se ell mateix en el lloc del mannà, el pa del cel que havien menjat els israelites al desert, amb Moises. Aquells moriren, però Jesús, que ve del cel, ens dóna vida eterna.
Un altra motiu d'escandol: Jesús es posa per damunt de Moises! Aquest és un punt que es repeteix en diverses ocasions: "Ningú ha vist el Pare...", "ningú no coneix .... " però Moises també havia vist Déu, i hi havia tingut converses...
No ens ha d'estranyar, per tant que els jueus es demanessin "com pot donar-nos la seva carn per a menjar?" .
Anem una mica més enllà dels jueus, i mirem Jesús com a do de Déu per a la humanitat, que ha patit, com el blat, perquè tinguem vida per sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario