Moment de contrasts, en que Jesús s'acomiada dels seus deixebles, a la vegada que envia Judes a complir allò que ha de fer.
Es mesclen molts elements en aquest relat, casi tots amb tinys negatius.
La curiositat dels deixebles davant l'anunci de Jesús que hi ha un traidor entre ells, contrasta la covardia de no obrir un debat clar entre tots sobre les seves actituds i disposicions.
La discreció amb que Jesús assenyala Judes, contrasta amb la "expulsió del grup" abans que es generi cap conflicte, enviant-lo: "Allò que estàs fent, fes-ho de pressa ".
La confiança amb que Jesús els diu "el Fill de l'home és glorificat" contrasta fortament amb l'angunia de assegurar que ha d'anar-hi sol: "Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir."
La nostra relació amb Jesús també és feta de contrastos, de moments tensos com el de Judes, de moments covards, com els de Pere. La nostra realitat és canviat, el nostre esperit és feble.
Jesús, però es manté sempre fer, sempre fidel a la seva tasca i a nosaltres, malgrat tot. A pesar de veure la realitat dels seguidors que ha escollir, es mante fidel; a pesar de saber de les negacions de Pere, el recolza.
L'únic que no va entendre aquesta fidelitat i capacitat de perdó de Jesús fou Judes, que, quan va veure que era el que havia aconseguit amb la seva actuació, va pensar que Jesús no el perdonaria.
La capacitat de Jesús, de Déu, de perdonar-nos és infinita. Sempre es posa al nostre abans i està disposat a perdonar-nos, encara que les nostres actituds no siguin les que podrien esperar de nosaltes. Tant sols ens demana que el mirem de cara i li demanem perdó.
-- Ajuda'ns, Senyor, a trobar forces per a demanar-te perdó pels nostres errors, per les nostres debilitats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario