Joan ens dibuixa uns deixebles que semblen haver perdut l’empenta. Semblen desanimats, han tornat a les seves tasques habituals, de pesca, de xarxes. Pere se’n va a pescar, amb els altres, i no treu res. A la matinada, cansat i desanimat retornen a terra. d’enfora un curiós els demana, segurament com cada dia feia algú, si han tingut bon dia. "Ni d’enfora!". "Tireu a l’altra costat de la barca..."
Els pescadors de volantí diuen que en ocasions el que pesca a proa treu peix i el que pesca a poca no treu res. Però pescant amb xarxes, es fa difícil pensar-ho.
Imagineu el que passa pel cap d’un professional quan un curiós des de terra li diu que ha de fer. Però imagineu també la bona disposició per a fer-li cas, sense saber qui és, després d’un vespre de feina perduda.
Només quan han carregat, sense saber com ni perquè, un dels deixebles anuncia: "és el Senyor!"
És el Senyor que ens dirigeix en les nostres tasques; és el Senyor que ens encoratja quan esteim desanimats; és el Senyor que ens refà les forces, sense que sapiguem ben bé com.
Les tasques pastorals són en moltes ocasions com un vespre de pesca sense peix. Ens deixen desanimats, cansats, desmotivats.
Hem de mantenir la confiança, encara que sense motius aparents, i seguir tirant xarxes. Ens hem de posar en mans del Senyor, perquè, com va fer amb Pere i els altres, quedem sorpresos: On no n’hi havia, en surt.
No hay comentarios:
Publicar un comentario