La presència de Jesús entre els seus els deixa sense paraules. En el text no hi ha ni una paraula, ni una resposta, ni una reacció de part dels deixebles, tret de la por. "esglaiats i plens de por" no podem acullir el Ressuscitat. El podem acollir des de la serenor, des de la obertura d'esperit.
La resposta de Jesús, "palpeu-me i mireu", sembla que ens deixa al marge de l'acció. No podem palpar el cos de Jesús, no hi tenim accés físic.
Tan sols podem trobar Jesús en els germans, en aquells en els que ell mateix ens ha dit que volia ser reconegut: en els pobres, els senzills, els malalts, els necessitats.
Davant totes aquestes persones hem de fer aquest pensament, hem de tenir present que Jesús ens ho diu a nosaltres per boca dels que ens necessiten: "...Som jo mateix"
Llavors els esglais i la por quedaran al marge, i podem acompanyar Jesús en aquests que ens necessiten. Tenim tantes ocasions d'abraçar Jesús en els qui necessiten consol, necessiten afecte, necessiten companyia! Fem-ho!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario