La celebració del sopar pasqual dels jueus en temps de Jesús incloïa unes ablucions rituals de les mans que feia el més petit de la casa, el de menys "categoria". En cases amb esclaus, era feia de l’esclau.
Jesús segueix, segons ens conten els evangelis, el ritual jueu, amb les benediccions, amb tots els detalls, però arribat el moment de rentar-se, fa un canvi impensable per als deixebles.
En lloc de animar que algú, que segurament seria Joan, el més jove, fes el gest de passar la palangana per a rentar-se les mans, capgirant tot l’ordre social establert i el del ritual de la pasqua jueva, es treu el mantell i es posa ell mateix a rentar els peus.
La reacció de Pere és previsible: "Açò no pot ser! no ho puc comportar de cap manera..." Pere, més expressiu que els altres, posa de manifesta la seva disconformitat: Jesús és el Mestre, no l’esclau! ...”
La reacció de Pere és previsible: "Açò no pot ser! no ho puc comportar de cap manera..." Pere, més expressiu que els altres, posa de manifesta la seva disconformitat: Jesús és el Mestre, no l’esclau! ...”
La percepció del servei que ens fa veure Jesús amb el seu gest és molt diferent del que podem veure a primera vista. La profunditat del canvi que ens proposa és immensa. És girar el món com un calcetí: de damunt davall. El qui vulgui ser el primer, que serveixi els altres. Només hem de voler ser els primers en el servei.
Pere, quan comença a entendre que el servei és un element imprescindible en el Regne, exagerat com és, demana que Jesús el renti de cap a peus... però no s’ofereix a ajudar-lo.
Nosaltres, també podem ser conscients que el servei és el distintiu del nostre ser cristià, però no sempre esteim disposats a agafar la tovallola i eixugar els peus als germans.
--Feis, Senyor, que estiguem a punt per a seguir-te amb el cap i amb el cor, sense posar impediments a les teves exigències.
No hay comentarios:
Publicar un comentario