si m'ho permeteu...

Si m'ho permeteu, parlaré de mi mateix.

El primer comentari d'aquest blog, abans de saber que en un projecte com aquest t'hi pots implicar tant i tant, va ser arran d'un concert de Gospel al que jo havia assistit al Principal de Maó. Era cap al final Juliol de 2010.

Llavors, jo tant sols sabia que el Gospel era una música que m'agradava. L'anglès no és el meu fort i per tant les lletres em passaven (i encara, en ocasions) per alt. Hi veia, però les espurnes de la pregària que hi crepitava, per dins, com un caliu de brasa...

Ara, encara no fa dos anys d'aquell concert del Soweto Gospel Choir, he tingut l'honor de compartir escenari amb més de quaranta excel·lents persones, cantaires, músics, directora, tècnics, muntatges de fotos, i molta música.

La ocasió era extraordinaria: Aspanob necessita ajuda; Rotary's es posa a la feina.

Els infants amb processos oncològics i les seves famílies tenen tot el nostre suport. Tenen també la meva pregària i la de molta, molta gent.

Moises Sala, director català de Gospel Viu, que va dirigir un taller amb 50 participants en les hores prèvies al concert, ens va dir que el Gospel és una música que parla d'amor. Jo hi afageixo que ens parla de l'amor de Déu i del amor a Déu.

Entre altres temes, casi al final, vam cantar: "Jesus is the answer! Jesus is the way!". Jesús és la resposta! Jesús és el Camí!

Per a molts, costa entendre-ho; als que tenim el goig de creure, Jesús ens ajuda a tirar endavant, a superar dificultats, a ajudar a d'altres.

El Gospel és música, i ritme, i alegria, ... i pregària. Totes aquestes coses hi caben, i encara algunes més que em falten descobrir.

Gràcies SomGospel Menorca, per haver-me ensenyat aquestes coses, per haver-me mostrat aquesta manera de pregar i per haverme deixat compartir-les amb vosaltres.