Aquest Sant Tomàs sorpès és reflex de l'actitud de tots els deixebles, per més que uns ho dissimulin més que altres.
El retorn a la vida de Jesús, fet sorprenent per ell mateix, és a més el retorn d'un cos glorificat, però, a la vegada, el mateix cos. D'aquí que el Senyor pugui mostrar les nafres, les ferides, la llançadas.
Amb prou feines Tomàs, com tots nosaltres, pot creure en la Resurrecció; amb prou feines, pot creure que Jesús entri i surti de les habitacions amb les portes tancades; amb prou feines pot entendre que tengui marques de la seva passió.
És que Tomàs és molt "com nosaltres", amb dificultats, amb elements de la nostra fe que ens cal aprofondir i perfilar.
Nosaltes no hen tingut la oportunitat de "tocar" Jesús. Però en la nostra experiència de fe hem pogut percebre la seva presència entre nosaltres i en nosaltres.
De vegades, fins i tot amb totes les portes del cor tancades, se'ns fica al mig dels nostres pensaments.
Donem-li oportunutat de que entri, que ens digui, que ens recrimini la poca fe, que ens envii.
Donem-li temps per a fer-nos els seus testimonis. Com Tomàs
No hay comentarios:
Publicar un comentario